Resultats de la cerca

Obrer que durant els anys trenta milità al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d’Unificació Marxista Es donà a conèixer en el món de les lletres al final dels anys vint amb collaboracions als diaris “L’Opinió” i El Dia , i al setmanari “Terrassa” 1929-30 Durant la guerra civil, dirigí el diari “Front”, òrgan del POUM, i lluità al front d’Aragó Després visqué exiliat a França, on el 1948 guanyà un premi als Jocs Florals de l’exili Més endavant edità a Terrassa els assaigs Catalunya/Socialisme 1983 i Assaig sobre literatura catalana 1985, el recull Metamorfosi 1984, i l’…

Es doctorà a la universitat de París-Sorbona amb una tesi sobre  La condition féminine dans la prose narrative féminine catalane 1900-1983 1987, posteriorment traduïda al català La condició de la dona en la narrativa femenina catalana 1900-1983 1990 Fou professora titular a la Sorbona i actualment és catedràtica a la universitat de Dijon 2003 Ha publicat nombrosos treballs sobre la novella femenina catalana MA Capmany, M Roig

Filla de pares catalans mare rossellonesa, va fer els estudis superiors a Tolosa, abans d’establir-se a Vinçà Conflent, lloc d’origen dels seus avis Consellera pedagògica de català, s’interessà per la poesia i guanyà premis regularment als Jocs Florals Mestre en gai saber, va publicar els reculls poètics Muralles pintades de blau 1995 i Carrer i dona hort 2006 També és l’autora de llibres de narrativa breu infantil Llum fill del sol i de la lluna 1994 i Arquet de mar 1995 Ha fet un treball d’investigació sobre Albert Saisset, Un Tal , i ha collaborat a diverses revistes

Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’allà collaborà a…

Fill de masovers, cursà la instrucció primària a l’escola de Tuïr fins a dotze anys, i es dedicà a làofici de pagès De formació autodidàctica, escriví novelles i contes en francès Collaborà en diverses publicacions rosselloneses, i aplegà una tria d’aquestes composicions a Scènes de la vie rustique 1932 Els tres llibres amb què obtingué més ressò foren Le temps des merveilles , La crue , traduït al català pel mateix autor en collaboració amb Joan Oller i Rabassa L’aiguat , 1959, i Le Clos Saint-Michel , amb versió catalana de Ferran Canyameres El mas de Sant Miquel , 1963 Va ser alcalde de…

Llicenciat en filosofia i lletres, amplià estudis a Nàpols, on investigà la influència medieval catalanoaragonesa Professor d’institut, participà en la fundació del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Fou secretari de la Joventut Valencianista Republicana 1915 i fundador del partit radical socialista a València S’exilià a França el 1939 Publicà les narracions Raça vençuda 1915 i Nits d’hivern 1919, i els volums poètics Les jornades 1920, amb pròleg de JM López-Picó, Esberles del cor 1914 i Hortolans 1967 Escriví les comèdies Lo que ningú sabia i Pantomima

Vida i obra Documentat a Barcelona des del 1548 Estigué en relació amb professors de l’Estudi General de Barcelona A Roca, F Escobar, JL Vileta, entre d’altres, dels quals publicà algunes obres, i amb els cercles religiosos de la ciutat, dels quals publicà Ordinarium Barcinonense 1568 i edicions de PM Coma en què inclogué textos poètics propis, del cardenal Cervantes, del bisbe Jubí i de P de Burgos, entre d’altres Contribuí així mateix a les edicions lullianes amb l’ Artificium siue Ars Breuis 1565 i, potser, l’ Art de confessar 1567, edicions preparades per JL Vileta Entre les obres…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i Fontanals, al qual…

Fou professor al Collège de France, des del 1876, data en què, en la sessió inaugural, afirmà de passada la influència directa dels felibres, i sobretot de Mistral, en l’origen mateix de la Renaixença, tesi que fou rebatuda per Joaquim ↑ Rubió i Ors l’any següent, a l’Acadèmia de Bones Lletres L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista “Romania”, en què publicà, al costat de textos medievals francesos i occitans, alguns textos catalans Nouvelles catalanes inédites El 1876 viatjà a Mallorca en missió filològica És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, La Chanson de la…

Ciutadà honrat, estudià a Lleida i exercí d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó Fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i el Principat El 1641 era arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per encàrrec de Lluís XIV Fou partidari de la causa francesa durant la guerra de Separació i pròxim al cercle de Pèire de Marca El 1650 enllestí, sense revisar-la, la Historia de los condes de Urgel publicada a Barcelona per Bofarull el 1853, basada en un gran nombre de documents Se li atribueixen també una història de Jaume I i una…