Resultats de la cerca

Duc de Suàbia 1212-16, rei de Romans 1196-1220, rei de Sicília i de Nàpols Frederic I 1198-1250, rei de Germània 1212-50 i rei de Jerusalem 1225-40 Succeí el seu pare, Enric VI, sota la tutela de la seva mare, la reina Constança de Sicília morta el 1198, i després, del papa Innocenci III, que el féu educar a Sicília Es casà amb Constança d’Aragó, filla d’Alfons I de Catalunya-Aragó, i, morta aquesta, amb Violant de Brienne, filla del rei de Jerusalem, i amb Elisabet d’Anglaterra S'enfrontà a la Lliga Llombarda 1126 i fou excomunicat pel papa Gregori IX 1227 això no obstant,…

Fill del duc Ernest d’Estíria, fou tutor del rei Ladislau V d’Hongria I de Bohèmia S'alià amb el papa Eugeni IV contra l’antipapa Fèlix V i lluità contra el seu germà, el duc Albert VI d’Àustria, el seu cosí germà, el comte Segimon del Tirol, i el rei Maties d’Hongria, que ocupà Viena 1485, fins que Frederic la recuperà Féu casar el seu fill i hereu, Maximilià, amb l’hereva del duc de Borgonya, Maria

Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV, contra la…

Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme

Fill del duc Albert I, rei de Germània Elegit rei per una facció en oposició al rei Lluís IV el Bavarès, fou vençut a Mühldorf i fou fet presoner 1322-26 S'havia casat el 1313 amb Isabel d’Aragó, filla de Jaume II

Fundador de la Societat de Sant Vicenç de Paül, com també de les Conferències de Sant Vicenç de Paül , el 1833, mentre estudiava lleis i literatura a París, s’ajuntà a R Chateaubriand, C F R Montalembert, H D Lacordaire —amb qui fundà 1848 l’"Ère Nouvelle”, portaveu de llurs ideals socials— i altres catòlics progressistes Fou professor a la Sorbona 1841 i 1844-52 Edità alguns dels primers poetes franciscans d’Itàlia 1852, recull important per a la història de l’espiritualitat medieval Fou partidari del liberalisme polític, motiu pel qual sofrí atacs diversos, i acabà la vida retirat de tota…

D’una família de la petita noblesa, acompanyà Bonaparte a les campanyes d’Itàlia es distingí a Marengo i d’Egipte Fou governador de Dalmàcia i duc de Ragusa 1808 Ascendit a mariscal 1809, succeí Masséna a Portugal 1811, però fou derrotat per Wellington en la batalla de Los Arapiles 1812 El 29 de març de 1814 signà la capitulació d’Essonne, que impossibilità qualsevol resistència de Napoleó La revolució del 1830, que enderrocà Carles X, l’obligà a exiliar-se a Itàlia

Únic hereu mascle, el 1409 fou promès amb Violant de Prades i legitimat per Martí l’Humà, rei de Catalunya-Aragó, el qual li atorgà el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb A la mort de Martí el Jove, fou designat com a possible successor al tron de Sicília pel papa Benet XIII Els dubtes del papa i la mort de Martí l’Humà el 1410 feren que arribés massa tard la declaració jurídica que el feia capaç d’assumir la corona siciliana Malgrat l’ajuda de Blanca de Navarra, reina de Sicília, no prosperà al compromís de Casp la seva candidatura al tron de Sicília El 1423 fou nomenat gran almirall i…

Fill de Frederic Guillem I i de Sofia Dorotea de Hannover Contra l’educació devota i militarista imposada pel seu pare, Frederic II es rebellà, sia intentant de fugir a Prússia el 1730, amb el seu amant Hans Hermann von Katte, que fou executat davant d’ell a Küstrin, on Frederic fou empresonat, sia obtenint del seu preceptor Duhan de Jandun un hugonot d’origen francès els elements teòrics necessaris per a convertir-se en un illustrat de cultura francesa Es casà, per imposició del seu pare, amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Bevern el 1733 Per la seva…

Fill de Pere II de Catalunya-Aragó i de Constança de Sicília En morir el seu pare 1285 l’hereu, Alfons II de Catalunya-Aragó, disposà que fos rei de Sicília si el seu germà Jaume hagués de regnar a la corona catalanoaragonesa Però el nou rei de Catalunya-Aragó Jaume II el considerà només com a lloctinent seu a l’illa Arran del tractat d’Anagni 1295, pel qual Jaume II lliurà Sicília al papa, els sicilians el proclamaren rei 1296, i esdevingué un dels defensors del partit gibellí contra el güelf dels Anjou, al qual s’adherí Jaume II Enfrontats ambdós germans a la batalla del cap d’Orlando,…