Resultats de la cerca
Es mostren 340 resultats
Marc Cassià Latini Pòstum
Història
Usurpador de l’imperi Romà (259-269 dC).
General de Valerià i de Galliè, traí aquest darrer i li assassinà el fill, alhora que es feia proclamar emperador A la Gàllia obtingué victòries importants contra els bàrbars i, a Magúncia, vencé el rebel Ulpi Corneli Lelià Però fou ajusticiat pels seus soldats, que no suportaren la dura disciplina que els imposava
diòcesi
Història
Divisió administrativa a l’imperi Romà originària de les províncies orientals.
Dioclecià, al segle III, dividí l’Imperi en 12 diòcesis, cadascuna de les quals comprenia diverses províncies Tenien una funció administrativa, judicial o fiscal, però no militar Constantí en reformà la distribució Al segle IV les diòcesis foren agrupades i donaren lloc a quatre prefectures del pretori l’Orient, la Illíria, Itàlia i la Gàllia
Magnenci
Història
Usurpador de l’imperi Romà d’Occident.
General, d’estirp germànica, al servei de Constant I, mentre aquest era assassinat en una conjura fou proclamat emperador a Autun, i aconseguí d’estendre la seva autoritat a les províncies occidentals Constanci II el derrotà a Mursa Pannònia el 351 i, havent-se retirat vers la Gàllia, se suïcidà dos anys més tard
italocèltic
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un grup lingüístic indoeuropeu que tenia característiques comunes amb l’itàlic i el cèltic.
Pertanyien versemblantment a aquest grup el lígur , estès pel nord i el centre d’Itàlia i pel sud de la Gàllia, el lepòntic , a la regió dels grans llacs d’Itàlia, i el sícul , parlat a Sicília i a la Itàlia central abans del llatí més problemàtica és la pertinença del rètic , molt influït per l’etrusc
Claudià Mamert
Filosofia
Cristianisme
Monjo i filòsof.
Seguidor de la doctrina de sant Agustí, fou un dels infiltradors del neoplatonisme en el pensament cristià És conegut per la polèmica que sostingué amb Faust de Riez en defensa de la simplicitat i l’espiritualitat de l’ànima La seva obra De statu animae , escrita el 470, representa la darrera obra filosòfica de la Gàllia antiga
Honori
Història
Emperador d’Occident (395-423), el primer després de la divisió de l’Imperi.
Fill de Teodosi I Durant la seva minoritat assumí la regència el seu sogre Estilicó La major part del seu regnat es caracteritzà per la lluita amb els bàrbars, que l’obligaren a traslladar la capital a Ravenna Poc després d’haver pacificat la Gàllia morí sense deixar successors, motiu pel qual Teodosi II, emperador d’Orient, governà temporalment
Tit Sexti
Història
Militar
Militar romà.
Legat del Cèsar a la Gàllia 54, hi féu lleves i, durant la campanya contra Vercingètorix, custodià els campaments petits Fet el segon triumvirat, vencé Cornifici i s’ensenyorí de l' Africa Vetus Després de la batalla de Filipos 45 aC, hagué de cedir la Numídia, i, reconquerida més tard, la lliurà definitivament a Lèpid 40 aC
Edmond Martène
Història
Erudit francès.
Benedictí de la congregació dels maurins, historiador de la seva congregació i de la litúrgia i editor d’una copiosíssima documentació extreta de biblioteques de França, Bèlgica i Alemanya, que ell recorregué personalment, per a l’obra Gallia Christiana , en la qual treballà set anys De les seves obres cal destacar De antiquis Ecclesiae ritibus 1700-02, en tres volums
Magne
© Fototeca.cat
Història
Usurpador de l’imperi Romà d’Occident (383-388).
Fill d’una família humil, obtingué de l’emperador Gracià el comandament de les tropes a Britània, i hi fou proclamat august pels soldats 383 Reconegut per Teodosi I, dominà els territoris de Britània, Gàllia i Hispània Defensor de l’ortodòxia cristiana, féu morir Priscillià i els seus seguidors Intentà d’envair Itàlia, però, detingut a Aquileia, fou assassinat pels soldats
helveci | helvècia
Història
Individu d’un poble celta instal·lat al segle I aC a Helvècia.
El 58 aC els helvecis intentaren d’establir-se a la Gàllia occidental, però Cèsar els obligà a tornar a llur país d’origen, on fundà colònies que féu servir com a marques militars Després de la divisió administrativa d’August, l’Helvècia fou incorporada a la Bèlgica Vers el 260, la pressió dels pobles germànics obligà els helvecis a refugiar-se a les muntanyes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina