Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Claudi Galè
Metge grec.
Estudià medicina, matemàtiques i filosofia a Pèrgam, Esmirna, Corint i Alexandria Residí a Roma i a Pèrgam, ensenyant i practicant Féu estudis anatòmics, especialment ossis, sobre animals i els referí a l’home, i en fisiologia observà la secreció urinària dels ronyons Manifestà que la llei natural ho governa tot, i que el principi bàsic de la vida és un pneuma, extret del pneuma universal mitjançant la respiració, que separà en tres parts animal, radicada al cervell, vital, radicada al cor, i natural, radicada al fetge i a les venes La seva producció literària és immensa ell mateix enumera…
Ḥunayn ibn Isḥāq
Metge nestorià, conegut a Occident per Johannitius
.
Deixeble de Yūḥannā ibn Māsawayh a Gondešapur, hi dirigí l’escola de traductors S'establí a la cort d’al-Ma'mūn de Bagdad Ultra els seus tractats d’oftalmologia, és autor de nombroses traduccions del grec al siríac, especialment de l’obra de Galè
Jaume Segarra
Professor de medicina a la Universitat de València des del 1574.
Deixeble de Lluís Collado , fou un dels membres de l’escola valenciana d’anatomia vesaliana Les seves lliçons foren publicades pòstumament Comentarii physiologici 1696, comentaris a Hipòcrates i Galè, i els comentaris a Claudii Galeni liber de morborum 1624, reeditats i ampliats el 1642
Andrés Laguna
Metge.
D’origen jueu, estudià a Salamanca i a París i viatjà per tot Europa Traduí i comentà les obres de Galè en llatí, i traduí al castellà la Matèria mèdica de Dioscòrides basant-se en la traducció italiana de Piero Andrea Mattioli, que enriquí amb comentaris, fruit en bona part d’observacions originals
Jean François Fernel
© Fototeca.cat
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i metge francès.
Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval
Aule Corneli Cels
Literatura
Escriptor romà.
És autor de De artibus , obra en la qual recollí enciclopèdicament els coneixements del seu temps El sisè llibre, De arte medica , és l’únic conservat totalment Fou el primer text mèdic donat a la impremta Florència, 1478 i tingué una influència extraordinària en la medicina dels segles següents Constitueix l’aportació mèdica més important — exceptuant l’obra de Galè — de la cultura llatina
Joan de Cabriada
Metge.
Estudià a València i es traslladà a Madrid, on publicà 1687 una Carta filosófica médico-chímica que provocà grans polèmiques pel seu caràcter innovador, puix que refutava l’autoritat dels metges clàssics, com Galè, i propugnava un criteri basat en l’experiència S'inclinà per la iatroquímica i proposà la creació d’acadèmies i laboratoris en què treballessin científics estrangers Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias, de Sevilla 1700 El 1714 exercia a Bilbao
‘Alī ibn Riḍwān
Metge egipci.
Sostingué una polèmica amb el seu collega Abū-l-Hasan al-Muḫtār ibn Butlān, les notícies de la qual són molt útils per a conèixer l’estat de la medicina del seu temps iniciada amb una discussió sobre la calor innata dels pollets, derivà vers qüestions de mètode d’ensenyament És autor de comentaris de l' Ars parva de Galè i de l' Opus Quadripartitum de Ptolemeu, els quals tingueren gran ressò a Occident, on ‘Alī fou conegut amb el nom de Haly Rodoam
Francisco Vallés
Metge castellà.
Estudià a Alcalá de Henares, on fou professor a partir del 1554 Reeixí d’una manera espectacular en el tractament de la gota del rei Felip II, i això li valgué, ultra el renom de Divino , el càrrec de primer metge de cambra i protometge de Castella Aconsellà Felip II àdhuc en qüestions no mèdiques organització de la biblioteca d’El Escorial i escriví moltes obres comentaris d’Aristòtil, Hipòcrates i Galè, i també una Sacra Philosophia i Controversiarum medicarum et philosophicarum 1563, que mostren la seva concepció de la medicina, encara plena d’especulacions…
Andreas Vesal
© Fototeca.cat
Metge flamenc, més conegut pel nom llatinitzat Vesalius
.
Estudià a Lovaina i a París, i fou professor a Pàdua, on implantà un nou tipus d’ensenyament anatòmic, amb la pràctica constant de disseccions davant els estudiants Allí escriví la seva obra fonamental, De humani corporis fabrica libri septem , illustrada amb més de tres-cents gravats del dibuixant Kalkar, deixeble de Ticià reproduccions fidels del cos humà sotmès a l’escalpel, i publicada a Basilea el 1543 Les set parts del llibre tracten, successivament, d’ossos i cartílags, lligaments i músculs, venes i artèries, nervis, òrgans de la nutrició i generació, cor i pulmons, i finalment cervell…