Resultats de la cerca

Interior, jugà al FC Barcelona 1926-30 Disputà 67 partits i marcà 15 gols Fou una vegada campió de Lliga 1929, una de Copa 1928 i dues del Campionat de Catalunya 1928, 1930 Jugà una vegada amb la selecció catalana

Davanter del FC Barcelona 1926-30, amb el qual disputà 67 partits Guanyà el Campionat de Catalunya 1927, 1928, 1930 i la primera Lliga espanyola 1929 Jugà amb un combinat català contra Aragó el 1930

Es formà al planter del FC Barcelona, igual que els seus germans Genís i Roger Jugà amb el Barcelona B les temporades 1991-92 i 1992-93 En aquesta darrera debutà amb el primer equip del Barça, on actuà fins a la temporada 1998-99, amb una cessió a l’Albacete 1994-95 Actuava de centrecampista i, de vegades, de davanter centre Disputà 153 partits i marcà 50 gols Guanyà quatre Lligues 1993, 1994, 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa 1997, una Supercopa d’Europa 1997, una Supercopa d’Espanya 1996 i una Copa Generalitat 1993 Després jugà al València una temporada 1999-00 i a…

Davanter, fou jugador del RCD Espanyol entre les temporades 2005-06 i 2010-11 Disputà 219 partits de Lliga i marcà 47 gols Fou campió de Copa l’any 2006 –marcà dos gols en la final contra el Saragossa–, guanyà tres vegades la Copa Catalunya 2006, 2010, 2011 i disputà la final de la Copa de la UEFA 2007 Fou l’autor del primer gol de l’estadi Cornellà-el Prat en el partit d’inauguració contra el Liverpool, el 2 d’agost de 2009 Abans de pertànyer a l’Espanyol jugà al Real Madrid B, al Múrcia i al Mallorca La temporada 2011-12 fitxà pel Saragossa Ha estat set vegades internacional absolut

Interior i mig, començà al FC Internacional i la temporada 1922-23 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Fou l’autor del primer gol marcat al camp de Sarrià 1923 A continuació jugà tres temporades a la Unió Esportiva de Sants 1923-26 i una amb el Futbol Club Barcelona 1926-27, amb el qual disputà 16 partits, marcà 5 gols i guanyà el Campionat de Catalunya Posteriorment passà pel Terrassa Futbol Club 1927-29, de nou per l’Espanyol 1929-30 i, per acabar, per l’Oviedo 1930-31, on feu d’entrenador dues temporades 1931-33 i aconseguí l’ascens a primera divisió Jugà dues vegades amb la selecció…

Anomenat Moisés García Fernández, es formà al Cádiz Club de Fútbol Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1993 i hi romangué fins el 2003, exceptuant la temporada 2001-02 que jugà cedit al Rayo Vallecano Les nou temporades que jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol disputà 266 partits de Lliga i aconseguí 30 gols Assolí l’ascens a primera divisió la temporada 1993-94, guanyà una Copa del Rei 2000 i arribà a ser capità de l’equip Es retirà el 2007

Fill de Pablo García del Amo, resident del Girona els anys 1952-56, s’inicià amb La Salle Girona Després de proclamar-se campió d’Espanya amb la selecció juvenil catalana 1965 fitxà pel FC Barcelona Interior dret, després de jugar amb el juvenil blaugrana i amb el Comtal 1966-67 fou cedit a l’Osasuna 1967-68 i al Calvo Sotelo 1968-69 La temporada 1969-70 ingressà al primer equip del Barça, on romangué fins a l’edició 1970-71 Disputà 63 partits, marcà 9 gols i fou campió de Copa 1971 Després destacà en el Saragossa 1972-79 Fou guardonat per Mundo Deportivo com a millor jugador de la Lliga 1974…

Després de jugar durant cinc temporades a l’Athletic Club 1989-94, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1994-96, on guanyà la Supercopa 1994 A causa de les lesions només jugà 40 partits i marcà 1 gol Fou traspassat al València 1995-97, i posteriorment jugà al Mallorca 1997-98 i a l’Oviedo 1998-2000, on es retirà Fou internacional sub-21 en sis ocasions i olímpic en set

Extrem esquerre que jugà al FC Barcelona la temporada 1939-40 cedit per l’Oviedo Amb el Barça, disputà trenta-set partits i marcà tretze gols Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola

Defensa lateral format al planter del RCD Espanyol, amb el primer equip del qual jugà set temporades 1987-94 Posteriorment jugà una temporada amb el Palamós CF i una altra amb la UD Alavés El 1990 disputà un partit amb la selecció catalana Més tard fou preparador físic de l’Espanyol i responsable de la ciutat esportiva