Resultats de la cerca

Participà a la Comuna de París i fou condemnat 1871 a treballs forçats a Nova Caledònia, però fou amnistiat el 1880 Milità en el partit socialista possibilista, i, en produir-se la divisió d’aquest 1890, dirigí l’ala esquerra que defensava l’acció sindicalista directa D’aquesta sorgí més endavant el partit socialista revolucionari, anomenat allemanista L’any 1904 fou representant al congrés socialista d’Amsterdam i, a partir del 1905, la seva actuació fou gairebé insignificant Escriví Mémoires d’un communard

Fill del pallasso i acròbata  Pere Andreu Participà en les actuacions del clan familiar Andreu-Rivels , i des del 1940, com a contraaugust musical, juntament amb els seus germans René clown i Marcel,  Celito august, formà part del grup conegut amb el nom de 3 Rivels , que actuà als circs més importants d’Europa Després de retirar-se de les pistes, s’establí a Barcelona, on feu classes de pallasso, d’acròbata i d’equilibrista a la Penya Cultural Barcelonina i, posteriorment, a l’Escola d’Actors de Barcelona i a Àrea Es retirà l’any 1997 Fou guardonat amb el Premio Nacional de circ 1993 i…

Degà de la facultat de dret de Bordeus el 1940 Publicà, entre d’altres obres, Le contrôle juridictionnel de l’administration 1934, Précis de droit administratif 1943, etc

Fou professor a les universitats de Poitiers, Tolosa i París i director d’estudis a l’École Pratique des Hautes-Études Escriví Les origines de la poésie lyrique en France au Moyen Âge 1889, unes bibliografies de cançoners provençals 1916 i francesos 1918, diverses edicions de texts lírics i dramàtics medievals Guillem IX, Gavaldà, Hug de Sant Circ, el català Berenguer de Palol, les Joies del Gai Saber, etc, La poésie lyrique des Troubadours 1934, etc Des del 1945 fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Vall d’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita importància i de difícil…

Era dividit en dos grups quan tingué lloc la conquesta romana s I aC l’un establert entre el Loira i el Crosa, que tenia com a centre principal Avaricum , avui Bourges, i l’altre a la baixa Garona, la ciutat principal del qual era Burdigala , l’actual Bordeus

Ultra l’exploració d’un gran nombre de coves, avencs i rius subterranis, contribuí al descobriment i a la divulgació d’importants gravats i pintures prehistòriques, sobretot als Pirineus El 1931 descobrí el naixement de la Garona al massís de la Maladeta És autor de diverses obres relacionades amb la seva activitat

Fou professor a la universitat i a l’escola d’hidràulica de Grenoble És considerat com un dels grans especialistes en hidrologia Ha estudiat en particular els règims del Roine, del Mississipí, la Garona i rius de l’Europa oriental, així com les crescudes fluvials i les inundacions a diverses parts del món Entre les seves nombroses obres cal destacar Fleuves et rivières 1933, Hydrologie fluviale 1943 i Sur la puissance des crues en diverses parties du monde 1961

Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’installà a Tolosa Publicà un llibre de novelles curtes Rue du soleil , 1955 i les novelles Le vin de la Lune 1957, L’oeil de mer 1962 i Au temps des Mongols 1990 Com a pintor decorà les esglésies de l’Alta Garona d’Aurinh 1951, Preservila 1954, Sent Pau de Dacs, Tarabèl i Montgiscard, i la capella de la Mare de Déu de Ròcavila Les seves pintures es conserven principalment al Museu d’Art Modern de Cotlliure Conreà també l’escultura

A França, els departaments, en nombre de 96 a més de les colònies d’ultramar, com Guadalupe, la Martinica, etc, que són considerades també com a departaments, foren instituïts l’any 1790, en plena època revolucionària tenen una certa personalitat administrativa i són regits per un consell general Llur toponímia recorda sovint un accident geogràfic característic Així el Rosselló, i part de la Fenolleda esdevingueren departament dels Pirineus Orientals Durant la guerra del Francès, després de la incorporació a l’imperi Francès, el Principat de Catalunya fou dividit en quatre departaments, per…