Resultats de la cerca

Jugà al Club Turó, que presidí durant la dècada dels quaranta, i també fou delegat de la secció d’hoquei patins del RCD Espanyol L’any 1956 entrà com a vicepresident a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge, que posteriorment presidí 1960-65 També fou vocal de la junta directiva de l’Espanyol i responsable de les seccions els anys setanta

De formació autodidàctica, en composició havia rebut nocions de música del seu pare, Esteve Garreta i Roig, rellotger i músic, i de Ramon Novi Actuà a l’orquestra i cobla del seu pare i, més tard, en el conjunt instrumental Quintet Garreta, i exercí l’ofici de rellotger a Sant Feliu Fou un músic romàntic i intuïtiu que s’expressà en un llenguatge musical ric en sonoritats contrastades Després d’unes Impressions simfòniques 1907 per a orquestra de corda, escriví les següents obres simfòniques Scherzo 1915, Preludi mediterrani 1918, Suite en sol o Suite empordanesa…

Format a ESADE, on es graduà en ciències empresarials i en gestió internacional 1985, es doctorà en econòmiques al Massachusetts Institute of Technology 1989 i el 1994 es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat Pompeu Fabra , d’on és professor des de l’any 2001, com també de la Universitat de Barcelona , des del 2009 Entre els anys 1989 i 2001 exercí també la docència a les universitats de Columbia i Nova York, i és professor visitant de diverses universitats Del 1999 al 2017 fou director del Centre de Recerca en Economia Internacional  CREI, depenent de la Generalitat de Catalunya…

Vida De família menestral, tingué una formació autodidàctica rebé nocions de música del seu pare, Esteve Garreta i Roig -rellotger i músic-, i de Ramon Novi -director de coral- Actuà en la cobla i l’orquestra paterna i, més tard, després destada a Vilanova on aprengué l’ofici de rellotger, ho feu en el conjunt Quintet Garreta, mentre exercia de rellotger a Sant Feliu Aquesta manera de viure convenia perfectament al seu temperament tranquil i li deixava temps lliure per a dedicar-se a la creació musical L’ambient en què es mogué al Sant Feliu modernista fou el d’un…

Autor de poemes, als quals posà música Josep Anselm Clavé, i de les peces teatrals L’incendi d’Hostalric 1866, en collaboració amb Ramon Mora, Dos amors 1867, Los paquetaires 1869, Gent de barri 1877, Com succeeix moltes vegades 1877, Una noia collidora 1877 i La timba 1878 Deixà texts inèdits entre ells les sarsueles Lo matrimoni civil i La guardiola , aquesta darrera en collaboració amb Eduard Vidal i Valenciano

Estudià declamació al Conservatori del Liceu, del qual alguns anys després fou empleat, bé que professionalment estigué relacionat amb les societats que eren acollides al Teatre Odeon Utilitzà els pseudònims de Pablo Pi , Rosa Pich de Aldawala i Lo Campaner Escriví poemes que Josep Anselm Clavé musicà A part d’algunes comèdies en llengua castellana entre les quals cal esmentar Un marido de lance , 1861 Camino del Parnaso , 1869 El hijo de la noche , 1872 i d’una peça multilingüe Otra torre de Babel , 1868, en llengua catalana estrenà i sovint publicà drames Lo incendi d’Hostalric , 1866,…

Ingressà al seminari de Barcelona, però el 1944 s’incorporà com a novici al monestir de Poblet , on l’any següent feu els vots temporals Completà els estudis teològics al monestir suís d’Hauterive 1946-48, després dels quals feu els vots solemnes a Poblet el mateix any Fou ordenat sacerdot el 1949 Després de cursar dret canònic a Roma 1951-53, fou elegit prior de Poblet el 1953, i el 1954, beneït primer abat després de la restauració monàstica 1940 El 1967 cessà en aquesta dignitat, i amb tres frares més fundà el monestir de Santa Maria de Solius  Baix Empordà, del qual fou prior fins el 1999…