Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Bernat Cifre i Forteza
Literatura catalana
Prosista, poeta i rapsode.
Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1964, es doctorà a la mateixa universitat 1999 amb la tesi Costa i Llobera i el món clàssic En els seus llibres de poemes, entre els quals destaca especialment Qui sap lo que diu un cant 2002, es reflecteix la vocació paisatgística del poeta Pel que fa a la seva obra en prosa, publicà, entre d’altres, els volums I i II de Geografia lírica 1981 i 1987, respectivament Fou coordinador de la revista Cala Murta i vicepresident de la fundació Rotger-Villalonga, dedicada a la difusió de la memòria i el coneixement del poeta Miquel…
Philippe de Vitry
Música
Compositor, teòric i poeta francès.
Vida Considerat una de les ments més brillants del seu temps, estudià a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el grau de magister artium Ocupà diversos càrrecs a la cort francesa, primer com a secretari de Carles IV i més tard com a conseller dels seus successors, Felip VI i Joan II, i se li encarregà la realització de múltiples gestions diplomàtiques, algunes de les quals el dugueren a la cort papal d’Avinyó Nomenat maître de requêtes de la casa reial, que recompensà els seus serveis amb nombroses prebendes a Cambrai, Clarmont, Verdun etc, el 1351 es convertí en bisbe de Meaux Vitry fou…
ritme
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Organització temporal de la música.
L’estudi del fenomen rítmic no es pot limitar a l’estudi de les durades dels sons -variable més propera a l’articulació que al ritme- ni a la dels seus valors valor Si bé sovint el terme ritme s’empra per a designar la mera combinació de valors combinació que, normalment, serà recurrent al llarg de la peça, cal tenir present que l’organització rítmica és, en general, el resultat de la combinació de tots els paràmetres musicals Cal assenyalar que el present article es concentra exclusivament en la música occidental, circumstància que no ha de fer pensar que el fenomen rítmic no està present…
Una mitologia sense déus
Els processos de mitificació en l’actualitat Què significa el terme “mite” enmig del discurs escrit d’un crític musical que comenta el concert d’un grup o d’una figura –el mite X–, que ha convocat desenes de milers d’admiradors extasiats I l’adjectiu “mític” en boca del periodista esportiu que s’exalta mentre fa saber a tot el món que el mític X acaba d’entrar a la història perquè ha superat la mítica marca del mític Y Així mateix, cada vegada que es mor un “mite” cinematogràfic, els mitjans de comunicació editen reportatges especials o emeten programes destinats a parlar del “mite” que acaba…