Resultats de la cerca

En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’…

Sembla que en fou el primer titular Arnau I mort després del 1030, de la família dels ducs de Gascunya Gabardà s’uní amb el vescomtat de Bearn pel matrimoni del vescomte Pere II amb la vescomtessa Guiscarda de Bearn Des d’aleshores seguí la sort de Bearn

Format al final del s X, és centrat pel castell de Tursan El primer titular fou el vescomte Sanç I, que abans s’havia intitulat vescomte de Gascunya, com el seu pare, el vescomte Aner, segurament fill del duc Sanç III A la fi del s XI els vescomtes adoptaren el cognom de Miramont, i esporàdicament també s’intitularen vescomtes de Miramont El vescomte Auger IV es trobà 1118 al setge de Saragossa, i es casà amb l’hereva del vescomtat de Zuberoa Passà als bisbes d’Aira

Neix a l’altiplà de Lanamesan i passa per Auch i Florença Desemboca a la ribera esquerra de la Garona, a 10 km d’Agen

Conserva restes d’un castell que fou habitat per la reina Joana III de Navarra i el seu fill Enric IV de França

El 1263 fou confiscat als seus descendents pel rei d’Anglaterra i donat a Amanieu VII, senyor d’Albert Labrit

El primer vescomte documentat és Ramon I mort després del 1028, fill del vescomte Anerils I de Lavedan vescomtat de Lavedan Vers el 1135 el vescomte Fort Aner I de Salt es féu vassall dels vescomtes de Bearn, i els seus descendents deixaren el títol vescomtal per a adoptar el de senyors de Salt

De 72 km de longitud, té una amplada de menys de 5 km a l’entrada Hi ha el port mercant de Bordeus i el petrolífer de Paulhac

Comtat des del s IX, pertangué, com la resta del ducat d’Aquitània, del qual formava part, als comtes de Poitiers, als Plantagenet 1152 —després reis d’Anglaterra— i als comtes de Tolosa 1196 Durant la croada contra els albigesos, l’Agenès fou ocupat per Simó de Montfort 1212 la ciutat d’Agen, que es mantingué en l’ortodòxia catòlica, acollí Simó abans que aquest ataqués Pena d’Agenès, cap i clau del comtat Del 1259 al 1444 fou un punt de fricció entre les corones de França i d’Anglaterra del 1360 al 1444 estigué sotmès de nou al rei d’Anglaterra, però fou, finalment, incorporat a la corona…

Al cim hi ha un observatori, amb el telescopi més gran de França, de 2 m de diàmetre, i un institut de física