Resultats de la cerca

Es formà a Montecassino i excellí com a hagiògraf Partidari de Pasqual II, un cop papa fou perseguit per la família Frangipani i per l’emperador Enric V, el qual féu elegir l’antipapa Gregori VIII

Bon teòleg, polemitzà a favor del concili de Calcedònia i del primat romà i en contra del pelagianisme i del maniqueisme Conegut pels seus tractats teològics, les seves obres foren sovint extractades per les colleccions canòniques medievals i hom li ha atribuït indegudament alguns escrits com l’anomenat decret gelasià o el sacramentari gelasià  La seva festa se celebra el 21 de novembre

L’antiga església parroquial de Sant Joan, avui desapareguda, era situada a l’actual cementiri de Tuissan, ubicat al sud de la vila, a la carretera de Pasiòls, prop de l’encreuament de dues vies Encara en un plànol del segle XVIII que ha pervingut, hom pot veure que dins el cementiri estaven dibuixades les seves ruïnes, anomenades la Glèisa Vièlha L’ ecclesia Sancti Johannis de Tuscianofou ratificada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla de confirmació de béns que el papa Gelasi II atorgà a l’esmentat monestir l’any 1119 En aquest indret, al…

Legat de Pasqual II, es prestà a coronar emperador Enric V 1117, el qual fou excomunicat pel papa Mort Pasqual II, l’emperador el féu elegir papa enfront de Gelasi II, elegit pel conclave Abandonat per l’emperador, fou derrotat a Sutri pel nou papa Calixt II i fou fet presoner

Hom les celebra el dimecres, divendres i dissabte antigament, a la vetlla dominical de la primera setmana de quaresma, de la setmana de Pentecosta, de la tercera setmana de setembre i de la tercera setmana d’advent D’inspiració bíblica, foren instituïdes probablement per Calixt I s III Des dels temps de Gelasi I s V hom hi acostumà a conferir els ordes sagrats la vetlla del diumenge El nou calendari 1969, sense abolir-les, en deixa la fixació i la manera de celebrar-les a les conferències episcopals de cada lloc

En el sínode romà del 495 hom el féu servir per primera vegada com a aclamació dirigida al papa Gelasi I, tot i que aquest títol era atribuït a tot bisbe, tant en aquesta època com en la carolíngia, i encara més tard Com a títol exclusiu del papa s’imposà a partir d’Innocenci III, i esdevingué la fórmula més breu de la nova teologia del primat i del nou programa de Roma envers l’Església i en les relacions amb el poder temporal per això fou un dels títols més durament censurats pels corrents gallicanistes i episcopalians

Situats a Roma i a les províncies veïnes l’Apúlia, Calàbria, Lucània, Campània, l’illa de Capri, Tríscia, Ravenna, etc, arribaven a Còrsega, Sardenya i Sicília, al nord d’Àfrica, Gàllia, Dalmàcia i fins a l’Orient Repartits en fundus , eren agrupats en massae el conjunt de massae d’una província constituïa el patrimonium , unitat dins el patrimoni general administrada per un rector Procedia de donacions i adquisicions fetes des del s IV el primer testimoni és un capbreu o políptic de Gelasi 492-496, divers del Liber censuum Reestructurat per Gregori el Gran 590, el patrimoni…

Tot i que el topònim del lloc Vingrad és esmentat en la documentació des del segle X, no es disposa de referències escrites sobre l’antiga església parroquial de Santa Maria fins a l’any 1119, quan el papa Gelasi II, mitjançant una butlla, confirmà a l’abadia de la Grassa tot un seguit de possessions, entre les quals s’esmenta l’església de Sant Maria del Vingrau, dins del bisbat de Narbona La fàbrica originària, bastida en època romànica, fou refeta i modificada al segle XVI, dins la tradició encara romànica Tanmateix, al segle passat s’inicià la construcció d’una nova…

El poble d’Atsat és situat a la riba dreta de la vall de l’Aude, a l’extrem de ponent de la comarca de la Fenolleda L’esment documental més antic d’aquest lloc data de l’any 954, quan en una butlla de confirmació de béns del papa Agapit II cedida en favor del monestir de Sant Martin de Les consta que aquest cenobi posseïa algunes peces de terra i vinyes a Adesate Existeix una primera referència de la seva església parroquial, situada al nucli antic de la població, l’any 1119, en una butlla del papa Gelasi II per la qual confirmava les propietats del monestir de Santa Maria de la…