Resultats de la cerca

Professor de francès a Roma, dirigí l’Institut del Teatre S'inicià amb articles sobre Baudelaire i altres autors francesos i italians, recollits en part en Il cortegiano francese 1943 i Studi 1947 Altres obres interessants són Il paradiso della ragione 1960, La scuola dei sentimenti 1963, Vita, avventure e morte di Don Giovanni 1966, I fantasmi dell’opera 1971, La caduta della luna 1973, sobre Pirandello, i L’angelo della notte 1979, sobre Proust

Pertanyent a la segona generació romàntica del Risorgimento, esdevingué cèlebre amb la publicació d' Edmenegarda 1841, narració en vers de contingut realista De la seva abundosa producció cal remarcar els poemes històrics i filosòfics Satana e le Grazie 1855, Ariberto 1860, Armando 1868 i sobretot els darrers volums poètics Psiche 1876 i Iside 1878

Visqué una vida aventurera i s’adherí a les idees revolucionàries franceses Caiguda la república veneciana, tornà a Itàlia, d’on hagué de fugir davant la invasió austrorussa Havent tornat a Milà, fou membre del cos legislatiu de la república italiana 1802 Escriví rimes polítiques i patriòtiques, com Le ombre napolitane , evocació dels màrtirs del 1799 Excellí, però, com a autor tràgic amb obres d’esquema influït per Alfieri, amb alguns ecos shakespearians Mastino I della Scala, I coloni di Candia, Agripina, Ginevra di Scozia , etc

Els seus escrits inicials foren de caràcter misticoreligiós Després tingué una segona etapa, començada amb la fundació de la revista modernista “Rinnovamento” 1907 És autor de les proses Il peccato ed altre cose 1914

Fill natural d’un mercader, s’inicià a Florència en l’art mercantil i el 1327 fou enviat a Nàpols a treballar a la sucursal de la companyia Bardi, fins el 1334 Estudià aleshores dret canònic, es féu una cultura d’autodidacte, alhora que participava en la vida mundana i escrivia les primeres obres Com a conseqüència de la fallida de les banques Bardi i Peruzzi, hagué d’establir-se a Florència 1340, on, després d’estades a Ravenna 1345-46 i a Forlí 1347, tornà a establir-se el 1348, en els moments de la pesta negra, que havia de donar-li el marc del Decameron A Florència gaudí de fama i d’…

El seu opuscle Lettera semiseria di Grisostomo 1816 ha estat considerat el manifest del Romanticisme italià A partir del 1812, exiliat, viatjà per Europa, i afermà el seu prestigi amb els poemes de I profughi di Parga 1821, Romanze 1822-24 i Fantasie 1829 Tornà el 1847 a Itàlia, formà part del govern provisional de Milà i fou diputat a Torí Amb la seva poesia intentà la creació d’un llenguatge popular deslligat de la tradició literària

El 1776 ingressà a l’Accademia della Crusca Fou secretari 1805 i més tard president de l’acadèmia de belles arts de Carrara Membre de l’Arcàdia amb el nom de Labindo, escriví Odi 1784, on introduí els metres horacians, i Poesie e prose varie 1785 És considerat un dels representants més importants de la poesia neoclàssica italiana

Viatjà per Europa i Àfrica com a enviat del diari Il Corriere della sera Iniciat sota la influència de D’Annunzio, es distingí pel seu estil descriptiu i acolorit Gente di mare 1929, L’italiano errante per l’Italia 1937, La favorita 1945, La mia casa di campagna 1958, etc

Iniciat en el periodisme a Sicília, el 1865 es traslladà a Florència i, del 1872 al 1893, a Milà, època que correspon a la seva millor producció Considerat el més famós dels narradors italians del verisme , la matèria de les seves obres són humils pescadors i camperols, pastors i miners, una multitud de personatges enfonsats en la misèria i en la lluita per la supervivència El fons és una Sicília primitiva l’autor aconsegueix de penetrar a l’interior d’aquest món i expressar la psicologia i la dinàmica dels condicionaments ambientals No hi ha, per part de l’autor, cap solidaritat, aspecte que…

El féu famós Don Camillo 1950 i el seu cicle novellístic, sàtira de les lluites polítiques rurals des d’un punt de vista dretà Algunes obres seves, com Il destino si chiama Clotilde 1942, han estat traduïdes al català per R Oliveró