Resultats de la cerca

Celebrades en honor d’Apollo Piti que les instituí després d’occir Pitó, aquestes festes, anomenades simplement Pítiques , probablement commemoraven la victòria de l’amfictionia en la primera guerra sacra, vers el 590 aC Tenien lloc cada quatre anys durant el tercer any de l’olimpíada als peus del Parnàs, al teatre o a l’estadi de Delfos i, originàriament, constaven d’una competició musical Més tard hi foren afegides competicions gimnàstiques i altres jocs La part més important, però, la constituí sempre l’execució del nómos pític nómos, que representava, musicalment i amb acompanyament del…

Era institucionalitzada a l’antiga Grècia amor grec o socràtic , on l’adult εραστἠζ, ‘amant’ la practicava amb un adolescent ερὠμενοζ, ‘amat’ de sexe masculí de 14 a 20 anys, que era instruït culturalment per aquell També l’han coneguda altres cultures, com la musulmana i algunes d’orientals En les societats occidentals és considerada un delicte tipificat dins la categoria d' abús sexual  

Per als babilonis i els grecs constituïa 1/60 part del talent A Babilònia, la mina lleugera tenia un pes de 436,6g, mentre que la mina pesant era exactament el doble A Grècia, la mina del sistema aticoeuboic que s’imposà als altres tenia el mateix pes Emprada també pels hebreus i pels egipcis, a l’època hellenística el seu pes era de 485,18 g

Segons Plini, fou inventat a Frígia, i se'n serviren els egipcis, els caldeus, els hittites i els fenicis A Grècia fou portat a la vuitanta-unena olimpíada En Homer la biga és reservada als règuls Introduïda a Itàlia pels grecs, també la conegueren els etruscs, i arribà a la Gàllia i a Britània, on fou usada per a combatre en temps de Cèsar

S'oposa a l' anecumene , sempre deshabitat El límit entre totes dues àrees és denominat límit anecumènic El concepte d’ecumene nasqué a Grècia en discutir hom la teoria de l’esfericitat de la terra i plantejar el problema de les seves dimensions Eratòstenes afirmava que la gran illa del món o ecumene era una massa continental, voltada per la mar també Estrabó seguí aquesta teoria

Derivat de l’antiga estructura sinodal del patriarcat de Constantinoble, el sínode permanent σύνοδος ‘éνδημοῦσα tingué plena consistència a partir dels segles XII-XIII Aquesta mateixa institució —que no és un simple consell, sinó un autèntic òrgan de govern— fou establerta en cadascun dels diversos patriarcats creats al llarg dels segles, o fins i tot en esglésies no patriarcals, com és ara la de Grècia

El nom era aplicat pels grecs a tots els sobirans orientals De Grècia passà als emperadors romans s III i, més tard, als bizantins Al s XI i XII fou aplicat als fills, germans i gendres de l’emperador amb dret de successió, però des del s XIII designà els prínceps que governaven províncies semiindependents, com el dèspota de l’Epir Alguns dèspotes subsistiren dins l’imperi turc