Resultats de la cerca

Era mestra rural Residí a l’Argentina, des d’on collaborà en diverses publicacions de Catalunya i d’Amèrica i fou redactora de Ressorgiment de Buenos Aires Publicà Esplais de llunyania 1919 i Branca florida 1933, reculls de poesia patriòtica, religiosa i amorosa

N'acabà la primera part a Agramunt l’any 1372

Vida i obra Per línia paterna fill de nobles, el llinatge dels quals, d’origen flamenc, és certificat des del 1663, i per línia materna entroncat amb la burgesia catalana dedicada a les professions liberals El seu quadravi Carlos de Sucre y Gairedo mort el 1736, marquès de Preux, d’origen flamenc, fou tinent de rei de Barcelona, governador de Cuba i rebesoncle del mariscal Antonio José de Sucre El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, ideològicament de tendència republicana, fou procurador dels tribunals i, durant un cert temps, tinent d’alcalde de la vila de Gràcia Fortament influït durant la…

Treballà per al diari La Veu de Catalunya Residí a París, on perfeccionà el seu ofici i, en tornar, fundà la impremta La Neotípia i la Llibreria Editorial Millà 1901 Publicà L’art de la impremta a Catalunya 1949 i El Libro del Corrector , a més de nombrosos articles sobre arts gràfiques

El llibre és una rèplica a l’obra antifeminista de Yěhudà ibn Šabbetay, sense superar l’estil i la gràcia d’aquest i sense convèncer

Fou parlamentari als estats de Bigorra Han estat conservades unes trenta cançons seves, plenes de gràcia i frescor —no exemptes d’amanerament—, apreciades a la cort de Lluís XV i sovint imitades

Visqué sempre la vida d’un pagès humil i pobre Escriví unes cançons els tres reculls dels Cants dau Ferraire , 1897-1904 tan plenes d’encís i de gràcia, que han passat a formar part —anònimes— del tresor folklòric tradicional del poble

Collaborà a La Campana de Gràcia  i L’Esquella de la Torratxa Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat Publicà una Guia còmica de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i Barcelona a la vista 1900

Aristòcrata, diplomàtic i partidari de la política filofrancesa, el 1678 adoptà la ciutadania francesa i esdevingué agent secret de Lluís XIV Màxim representant del barroc polonès, rebé fortes influències de Marino Escriví epigrames, sonets i endevinalles Són notables per la gràcia i l’elegància d’expressió Kanikuła albo psia gwiazda ‘Canícula o l’estrella del gos’, 1647 i Lutnia ‘El so’, 1661

Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques Vida de la Venerable Luisa Zaragoza 1927, Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946, El Mijares y el Mijerense 1951 i Sang a la Ribera sants Bernat, Maria i Gràcia 1959