Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
gràcia
Allò que plau i que atreu en les actituds, en les maneres, en l’enraonar, etc, d’algú.
gràcia
Cristianisme
Do gratuït, lliure i personal de Déu a l’home, pel qual, a aquest, li és ofert de participar de la vida divina.
Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia , designen la font del do i l’efecte del do El Nou Testament utilitza la paraula gràcia per a caracteritzar l’aliança instaurada per Jesucrist, en oposició a l’antiga aliança, regida per la llei En aquest context, la gràcia és el do de Déu que enclou tots els altres és el do del seu Fill encarnat en l’Esperit Constitutivament, l’home està obert al do de Déu, però pot refusar-lo Així, la gràcia suposa per part de l’home un “sí” al do, que, com a tal, li és indegut i en aquest sentit hom l’anomena…
gràcia
Allò que és acordat a algú perquè li és agradable, no pas perquè li sigui estrictament degut.
gràcia
Benvolença que una persona acorda a una altra, disposició a ésser agradable.
gràcia
Allò que, en algú o en alguna cosa, satisfà estèticament per naturalitat, l’espontaneïtat, la facilitat, la fluïdesa, la congruïtat, etc, no pas per la força, la potència, la sublimitat, etc.
gràcia
Dret penal
Facultat de les més altes magistratures de l’estat, consistent a concedir una remissió total o parcial de la condemna (indult) o l’anul·lació de l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna (amnistia).
D’acord amb les lleis vigents a l’Estat espanyol, no pot ésser aplicada al president i als membres del govern quan incorrin en responsabilitat criminal, i els indults generals no són autoritzats
gràcia
Dret
Benefici especial concedit pel poder públic sense compensació directa, atorgat a favor de persones físiques o jurídiques o d’institucions.
gràcia
Disseny i arts gràfiques
Traç decoratiu que forma la terminació de les astes de les lletres egípcies, romanes antigues i romanes modernes.
gràcia santificant
Cristianisme
Qualitat permanent i sobrenatural, infosa per Déu en l’ànima al moment de la justificació, que la renova i santifica interiorment, fent-la passar de l’estat de pecat al de gràcia, mitjançant la participació a la natura divina.
És anomenada també gràcia habitual
gràcia original
Cristianisme
Gràcia pròpia de l’home en l’estat original, amb anterioritat al pecat original.