Resultats de la cerca

Hom l’empra aplicat a teixits, a paper, a quantitat de pintura dipositada en una superfície, etc

Rector de Rocafort de Campolivar des del 1942, fou un dels primers i més decidits defensors de la litúrgia en català al País Valencià Publicà tres edicions del seu Eucologi valencià 1951 i els opuscles La devoció a sant Roc, La missa del poble 1959, Set diumenges de sant Josep 1973 i Salve sancta parens En Jaume el Conqueridor i sa devoció a la Verge Maria 1954 Collaborà a Gorg , Sao i Serra d’Or

Illustrada, incloïa articles en català i castellà, especialment de temàtica valenciana, però amb una certa atenció per la producció bibliogràfica de la resta dels Països Catalans Entre els seus collaboradors cal destacar, ultra l’editor, Vicent Badia i Marín, Emili Beüt, Eliseu Bellés, Àngel Jiménez i Torres, Josep L’Escrivà, FPuig i Espert, VSorribes i Gramatge i Jordi Valor i Serra

Té una de les cares recoberta d’un material que té la facultat d’absorbir la tinta i, al mateix temps, evitar que es dispersi, contràriament al que passa amb el paper convencional, en què la gota de tinta té tendència a escampar-se N'hi ha de diferents característiques, segons el tipus d’acabat —brillant, setinat i mat—, segons la textura —de paper convencional, de papers aquarella, paper cotó— i el gramatge

Fins al s XIII el llibre més usual fou el saltiri Des del s XIII, per influència dels ordes mendicants, hom emprà el llibre d’hores, que contenia fonamentalment els oficis de la Mare de Déu i de difunts i unes altres oracions especials La invenció de la impremta facilità la difusió de devocionaris, que tingueren com a característica, a la fi del s XVI, una part didàctica o doctrinal per influència de la Contrareforma, dels quals devocionaris els jesuïtes prengueren la iniciativa Al s XVII abunden les obres que contenen pràctiques devotes de caràcter popular i sovint ingenu novenes, rellotges…