Resultats de la cerca

Relació de guardonats 1979 Philip Johnson Estats Units d’Amèrica 1980 Luis Barragan Mèxic 1981 James Stirling GranBretanya 1982 Kevin Roche Estats Units d’Amèrica 1983 Ieoh Ming Pei Estats Units d’Amèrica 1984 Richard Meier Estats Units d’Amèrica 1985 Hans Hollein Àustria 1986 Gottfried Boehm Alemanya 1987 Kenzo Tange Japó 1988 Gordon Bunshaft Estats Units d’Amèrica i Oscar Niemeyer Brasil 1989 Frank O Gehry Estats Units d’Amèrica 1990 Aldo Rossi Itàlia 1991 Robert Venturi Estats Units d’Amèrica 1992 Alvaro Siza Portugal 1993 Fumihiko Maki Japó 1994 Christian de…

Bon coneixedor del gòtic publicà diversos estudis sobre l’arquitectura gòtica, contribuí a la difusió del neogòtic a la GranBretanya és obra seva el palau de justícia de Londres

Iniciador de les reformes neoclàssiques a la GranBretanya, seguint, però, els esquemes palladians Excellí com a promotor del jardí a l’anglesa en els seus projectes dels jardins de Carlton, Claremont, Chiswick, etc

Es graduà en literatura a la Universitat de Harvard 1961, on el 1963 obtingué un màster d’arquitectura El 1965 s’establí a la GranBretanya i el 1970 es doctorà en arquitectura per la University College de Londres La seva tesi doctoral, Modern Movements in Architecture 1973, fou el punt de partida d’una destacada producció teòrica i es convertí en un dels principals proponents del postmodernisme arquitectònic amb títols com The Language of Post-Modern Architecture 1977, What is Post-Modernism 1986 o Post-Modernism The New Classicism in Art and Architecture 1988 També…

Fou un dels introductors de l’estil palladià a la GranBretanya Publicà el Vitrubius Britannicus 1715, 1717, 1725, conjunt de gravats que presenten els edificis clàssics anglesos Entre les seves obres destaquen el Mereworth Castle, Kent 1723, imitació quasi exacta de la Villa Rotonda de Palladio

A partir de la seva obra Theory and Design in the First Machine Age 1954, on revaloritzava l’avantguarda del De Stijl holandès i el futurisme italià, esdevingué portaveu de moviments arquitectònics com el New Brutalism i de grups com Archigram, sorgits a la GranBretanya a la dècada dels seixanta Destaca la seva visió optimista del progrés tecnològic

Tercer comte de Burlington, després del seu viatge a Itàlia en 1714-15 fou un dels principals impulsors del palladianisme a la GranBretanya, primerament per mitjà de l’arquitecte Colin Campbell, a qui féu transformar la Burlington House ~ 1717 Posteriorment, ell mateix projectà i féu construir una villa a les seves terres de Chiswick ~ 1725, i la que és considerada la seva millor obra, l’Assembly Room de York 1732, inspirades respectivament en la villa Rotonda de Palladio i en la galeria egípcia del mateix conjunt

En una primera etapa, anterior a la Segona Guerra Mundial, féu cases de camp per a la burgesia Entre les seves creacions posteriors més importants cal esmentar el pavelló de la mar del Festival of Britain de Londres 1951, el teatre de la Universitat de Southampton, el conjunt d’habitatges de Gorbals a Glasgow, el centre cívic de Basildon, l’església de Saint-Catherine a Sheffield, la facultat de física de la Universitat de Liverpool, la nova catedral de Coventry, en la qual incorporà, amb molt d’encert, les ruïnes de l’antiga catedral gòtica del s XIV, destruïda en un bombardeig el 1940 1962…

Es diplomà el 1962 en arquitectura a Praga Després de la Primavera de Praga 1968 anà viure a la GranBretanya, on el 1971 s’incorporà a l’estudi de Richard Rogers i Renzo Piano , on collaborà, entre d’altres, en el projecte del Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou de París El 1979 fundà el seu propi estudi, Future Systems, el treball en el qual compaginà amb la collaboració a Norman Robert Foster & Partners de 1979 a 1983 La seva obra, de disseny curvilini, agosarat i visionari, és molt influïda per l’estètica pop i ha donat lloc a controvèrsies…

Després d’estudiar a les universitats de Berkeley EUA i Edimburg GranBretanya, on es graduà, el 1982 retornà a Barcelona, i s’incorporà a l’estudi MBM dirigit per Oriol Bohigas i Guardiola , Josep Maria Martorell i Codina i David-John Mackay Goodchild El 1985, amb Maria Jover fundà el primer despatx de paisatgisme de Catalunya, i hi introduí aquesta disciplina i realitzà els primers projectes, entre els quals els jardins de la plaça de les Glòries, els de les illes de la Vila Olímpica de Barcelona , el roserar del parc de Cervantes a Barcelona, i el jardí privat de…