Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
premi Nobel de química
Entitats culturals i cíviques
Química
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la química.
Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay GranBretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford GranBretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter…
Vladimir Prelog
Química
Químic bosnià, naturalitzat suís.
Doctorat a Praga 1929, fou professor a la Universitat de Zagreb fins el 1942, que anà a Suïssa, on dugué a terme, amb LRužička , recerques en estereoquímica a l’Institut Tecnològic Federal de Zuric, el departament de química orgànica del qual dirigí en 1957-65 Les seves investigacions sobre l’estructura química i la funció orgànica d’alguns esteroides i antibiòtics tingueren una gran importància en l’elaboració de diversos medicaments antimicrobians El 1975 compartí el premi Nobel de química amb JWCornforth Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA 1961 i de la Royal Academy…
Arieh Warshel
Química
Químic israelià.
Després del servei militar 1958-1962 es graduà a l’Institut Technion de Haifa i posteriorment es doctorà a l’Institut Weizmann de Rehovot 1962, on fins el 1978 exercí la docència i feu recerca, amb estades a la Universitat de Harvard i al Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge GranBretanya Des d’aquest any ha desenvolupat bàsicament la seva tasca a la Universitat del Sud de Califòrnia de Los Angeles La seva recerca s’ha orientat al desenvolupament de mètodes computacionals per a l’anàlisi de l’estructura i el funcionament de molècules orgàniques Per aquestes…
Tomas Lindahl
Tomas Lindahl
Química
Químic suec.
Graduat i doctorat 1967 a l’Institut Karolinska d’Estocolm, després d’un període d’estudis postdoctorals a les universitats de Princeton i Rockefeller EUA, el 1972 s’incorporà com a professor de bioquímica mèdica a la Universitat de Göteborg El 1981 es traslladà a la GranBretanya, on ha estat investigador del Cancer Research UK, i el 1986 esdevingué el primer director dels laboratoris Clare Hall d’aquesta institució, posteriorment integrats al Francis Crick Institute Membre de la Royal Society 1988, rebé d’aquesta institució la Royal Medal 2007 i la Copley Medal…
courtelle
Química
Nom comercial registrat de la fibra sintètica acrilonitrílica produïda per la firma Courtaulds Limited, de la Gran Bretanya, en forma de fibra tallada.
Té les propietats i aplicacions de les fibres acríliques
Eugenio Coronado i Miralles
Química
Químic.
Catedràtic de química inorgànica de la Universitat de València des del 1993 i promotor i director de l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València des de la seva fundació l’any 2000 Els seus treballs de recerca se centren en la nanociència molecular i, més concretament, en el magnetisme molecular i els materials moleculars funcionals Entre altres distincions, ha rebut el Premio Nacional de Investigación Cientificotécnica Rey Juan Carlos I 1997, el premi Rei Jaume I d’investigació en noves tecnologies 2003 i la Medalla d’Or de la Real Sociedad Española de Química 2009 També ha…
Venkatraman Ramakrishnan
© The Pennsylvania State University
Química
Químic indi naturalitzat nord-americà.
Graduat el 1971 en física a la Universitat de Baroda Índia, es doctorà el 1976 a la Universitat d’Ohio En 1976-78 feu estudis de biologia de postgrau a la Universitat de Califòrnia de San Diego i de 1978 a 1982 recerca postdoctoral a la Universitat de Yale Després d’un any a l’Oak Ridge National Laboratory Tennessee, el 1983 s’incorporà com a biofísic al Brookhaven National Laboratory Nova York, d’on el 1995 passà al departament departament de bioquímica de la Universitat de Utah, on fou professor de bioquímica i biologia molecular El 1999 s’incorporà com a cap d’investigacions del laboratori…
Michael Levitt
Química
Químic d’origen sud-africà de nacionalitat nord-americana, israeliana i britànica.
Després de graduar-se en física al King’s College 1967, l’any següent feu recerca a l’Institut Weizmann de Rehovot Israel i en 1968-71 al Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge GranBretanya, on es doctorà amb una tesi sobre anàlisi conformacional de les proteïnes Formà part de l’equip de recerca i docent d'aquest laboratori fins el 1987, alternant estades a l’Institut Weizmann i a l'Institut Salk de Califòrnia Des d’aquest any és professor del departament de biologia estructural de la Universitat de Stanford, del qual fou director del 1993 al 2004 Ha fet…
Thomas A. Steitz
© Yale Dept. of Chemistry
Química
Químic nord-americà.
Graduat el 1962 al Lawrence College d’Appleton Wisconsin, es doctorà el 1966 en biologia molecular i bioquímica a Harvard sota la direcció de William Nunn Lipscomb Posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral sobre la quimotripsina al Medical Research Council de Cambridge GranBretanya El 1970 s’incorporà com a professor adjunt de biofísica i boquímica molecular de la Universitat de Yale, de la qual fou nomenat catedràtic i investigador al Howard Hughes Medical Institute L’any 2000 fou cofundador de Rib-X Pharmaceuticals, Inc empresa dedicada al disseny i…
carbó de pedra
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…