Resultats de la cerca

Fou praefectus urbis i menà vida monàstica al mont Celio Roma Apocrisiari de Pelagi II a Constantinoble, el succeí en la seu de Roma Teòleg i místic dins la línia alexandrina és anomenat “doctor egregi”, fou també un home d’acció, que s’ocupà dels afers teològics i politicoeclesiàstics de l’Església universal Cercà una bona avinença amb els llombards a través de pactes i de concòrdies 592 Tendí cap a un centralisme administratiu i una uniformitat litúrgica Els seus escrits homilies, cartes i els Diàlegs , el llibre segon dels quals constitueix la Vida de sant Benet foren molt populars durant…

Sembla ésser un personatge inexistent, probablement resultat de la confusió amb els pintors ribaltians Abdó Castanyeda , Gregori Bauçà i Maiols i Vicent Castelló

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…

Féu renunciar Benet IX i es féu elegir papa Això desplagué a l’emperador Enric III, el qual el deposà i el desterrà a Colònia, on el seguí el seu diaca Hildebrand, futur Gregori VII

Membre d’una família de la noblesa romana, fou prefecte de Roma i, després de la mort del seu pare, es feu monjo Vers 585-586 es convertí en conseller del papa Pelagi II, a qui succeí el 3 de setembre de l’any 590 Consolidà la supremacia de l’Església de Roma, aproximant-se a l’Espanya visigòtica i tractant de sotmetre les esglésies orientals a la seva jurisdicció Escriptor prolífic, deixà homilies sobre els evangelis i altres textos bíblics La seva obra Moralia , un comentari dedicat al Llibre de Job , es convertí en una lectura molt difosa en segles posteriors Se li atribueix la fundació, o…

Competí representant el Club de Boxa Figueres Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes superwèlter 1980 Formà part de la selecció catalana amateur que participà als Campionats d’Espanya 1981

Canonge de la seu de Mallorca Amb Isabel Sifre fundà el collegi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lulliana i després rector de l’estudi general de Mallorca En contacte amb els cercles lullians de València i Barcelona —mantingué correspondència amb Jaume Gener Nicolau de Pacs i Joan Bonllavi es consideraren deixebles seus—, encarregà a aquests darrers i finançà l’edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull 1521 Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per quëstions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i València el…

Amb els germans i la mare vídua abraçà la vida monàstica Anà a l’Athos 1321, d’on hagué de fugir a causa dels turcs Ordenat de sacerdot a Tessalònica 1326, portà vida eremítica a Berea i novament a l’Athos 1331 Contra Barlaam de Calàbria defensà la possibilitat d’una plena comunió amb Déu des d’ací baix Escriví més de seixanta llibres en defensa de l' hesicasme , on exposà la seva teologia palamisme Acusat d’heretgia i excomunicat 1344, fou designat arquebisbe de Tessalònica per Joan Cantacuzè 1350 i la seva ortodòxia reconeguda en el sínode de Blaquernes 1351 Canonitzat en el sínode de…

Convertit al cristianisme a 14 anys, fou deixeble d’Orígenes Bisbe de Neocesarea de Capadòcia ~240, evangelitzà la Capadòcia i el Pont La llegenda dels seus miracles li valgué el títol de Taumaturg Deixà, entre altres escrits, un panegíric d’Orígenes La seva festa se celebra el 17 de novembre

Modificà els teginats de la sala de Corts del Palau de la Generalitat de València 1563-66 i hi introduí un aire decididament renaixentista El 1566 construí les galeries exteriors de l’absis de la catedral de València