Resultats de la cerca

Estudià a Copenhaguen Féu aviat un viatge a Lapònia, i a partir del 1902 començà l’exploració de les regions àrtiques Grenlàndia, l’Àrtic americà i regions properes de l’estret de Bering El fet de conèixer la llengua dels esquimals li facilità el contacte amb la gent d’aquells paratges inhòspits Escriví In der Heimat des Polarmenschen ‘En la pàtria de l’home del pol’, 1922 i Across Arctic America 1927

Féu nombroses expedicions a la regió àrtica, primer amb FNansen a Grenlàndia 1888 i, sobretot, al N de la Terra de Francesc Josep 1894-96, com a capità del vaixell Fram Posteriorment, explorant l’oceà Àrtic, restà encallat al NW de Grenlàndia durant quatre anys 1898-1902 malgrat tot, descobrí i cartografià nombroses illes, un grup de les quals duu el seu nom arxipèlag Sverdrup Explorà encara a la mar de Kara els estuaris de l’Obi 1914 i del Ienissei 1920

Recorregué la costa NW d’Islàndia i, vers el 985, arribà en una terra que anomenà “país verd” Grenlàndia i que, posteriorment, colonitzà

Entre el 1886 i el 1901 féu expedicions a Grenlàndia, on explorà l’interior d’aquelles terres i en comprovà la insularitat El 1909 descobrí el pol nord Escriví Northward over the Great Ice 1898, The North Pole Its Discovery in 1909 1910

Acompanyant el seu pare, William Scoresby 1760-1829, a la pesca de la balena a l’Àrtic, arribà a la latitud més elevada aconseguida fins aleshores 81° 30’ Explorà la costa oriental de Grenlàndia 1822 i descobrí el Scoresby Sund És autor de diverses obres científiques

Del 1858 al 1872 participà en cinc expedicions polars Navegà per la mar de Kara fins a la desembocadura del Ienissei i, en 1878-79, resolgué la incògnita del pas del Nord-est navegant des de la desembocadura d’aquest riu fins al Japó, a bord del Vega Encara féu una darrera expedició a Grenlàndia Són importants les seves descripcions dels viatges i els estudis que féu sobre la història de la cartografia

Participà en diverses expedicions científiques a Grenlàndia 1929, als grans llacs africans 1930-32 i a les illes Malvines 1947-50 Dirigí, juntament amb sir Edmund Hillary, l’expedició britànica que travessà l’Antàrtida 1955-58 recorrent el pol sud Publicà, amb Hillary, The Crossing of Antarctica 1958 i Antarctic Adventure 1959 Del 1958 al 1973 fou director del British Antarctic Survey Rebé el títol de sir el 1958 Escriví l’autobiografia A Time to Speak 1990

Oficial de l’exèrcit, participà el 1869 en una expedició a Grenlàndia oriental, i en 1872-74 dirigí una expedició austrohongaresa a la recerca del pas del NE El vaixell Tegetthoff fou immobilitzat pel glaç vora Nova Terra i la tripulació salvada finalment per un vaixell rus Durant l’expedició foren descobertes les illes de Francesc Josep Escriví un relat del viatge Die österreichisch-ungarische Nordpolarexpedition in den Jahren 1872-1874 , ‘L’expedició austrohongaresa al pol nord dels anys 1872-1874’

Estudià i exercí la carrera de medicina Dirigí dues expedicions de l’Antàrtic —la primera 1903-05 amb el vaixell “Français”, i la segona 1908-10 amb el “Pourquoi pas"—, en les quals completà la cartografia des de l’arxipèlag de Palmer fins a l’illa Charcot a la qual donà el nom i dugué a terme interessants treballs oceanogràfics Continuà les seves investigacions, especialment sobre el plàncton, a Grenlàndia, l’Atlàntic nord i també la Mediterrània Morí en naufragar el “Pourquoi pas" al Faxaflói, davant les costes d’Islàndia Publicà relacions dels seus viatges i diverses memòries…

Participà en l’expedició de recerca del pas del nord-oest al Pacífic 1612 i d’inspecció a la costa oest de Grenlàndia, en l’exploració de la badia de Hudson i de la costa est de l’illa de Southampton 1614 El 1616 explorà la després anomenada badia de Baffin, on assolí una latitud nord de 77° 45´, i donà observacions plenament confirmades per les exploracions modernes Fou el primer navegant a determinar per mar la longitud segons observacions astronòmiques Al servei d’una companyia de l’Índia oriental recorregué el golf Pèrsic i la mar Roja, i morí a causa de les ferides que rebé…