Resultats de la cerca
Es mostren 588 resultats
Harvard University
Centre d’ensenyament superior privat situat a Cambridge (Massachusetts).
Fundat l’any 1636 pel filantrop John Harvard 1607-38, rebé el seu nom actual l’any 1938 Disposa d’una de les biblioteques més grans del món El 1913 hom hi fundà la Harvard University Press És la més antiga i una de les més destacades universitats nord-americanes
Artur Mas explica el procés sobiranista a Harvard
L’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas fa una exposició del procés sobiranista a la Universitat de Harvard El president del PDeCAT remarca un cop més el vessant democràtic i pacífic de l’independentisme català i alhora assegura que el futur Estat català serà un soci responsable de l’OTAN La conferència forma part d’un viatge en què també fa una exposició similar a la Universitat d’Oxford el dia 1 de març
Pitirim Aleksandrovič Sorokin
Sociologia
Sociòleg rus, naturalitzat nord-americà.
Participà en la Revolució Russa i fou membre de l’assemblea constituent i secretari de Kerenskij 1917 Oposat al règim soviètic, el 1923 se n'anà als EUA Professor a la Universitat de Minnesota 1924-30, des del 1930 fou cap del departament de sociologia de la de Harvard Entre moltes altres obres, escriví Social and Cultural Mobility 1927-41, Contemporary Sociological Theories 1928, Social and Cultural Dynamics 1937-41, Man and Society in Calamity 1942 i Modern Historical and Social Philosophies 1950
Oliver Hart
© Harvard University
Economia
Economista britànic naturalitzat nord-americà
Graduat en matemàtiques per la Universitat de Cambridge 1969 i màster en economia per la Universitat de Warwick 1972 Posteriorment estudià als Estats Units, on es doctorà en economia per la Universitat de Princeton 1974 Ha desenvolupat l’activitat acadèmica principalment a la London School of Economics 1981-1985, al Massachusetts Institute of Technology 1985-93 i a la Universitat de Harvard, on en 1993-97 fou professor d’economia i posteriorment professor visitant de la càtedra John M Olin a la Harvard Law School 1999-2003 i president del departament d’economia 2000-…
Roy Glauber
© Justin Ide/Harvard University News Office
Física
Físic nord-americà.
Abans de doctorar-se a la Universitat de Harvard 1949 treballà en el Projecte Manhattan 1944-46 Feu recerca a la Universitat de Princeton i al California Institute of Technology Des del 1952 desenvolupà la seva carrera acadèmica a la Universitat de Harvard El 1963 publicà un important estudi en el qual explicava el comportament dels làsers a partir dels quanta en contraposició a la llum de fonts calentes en forma de raigs o ones Amb aquest i altres treballs relacionats contribuí a desenvolupar l’òptica quàntica, i li valgué la concessió del premi Nobel el 2005…
Claudia Goldin
© The President and Fellows of Harvard College
Economia
Economista nord-americana.
Llicenciada per la Universitat de Cornell, es doctorà en economia l’any 1972 a la Universitat de Chicago Experta en la bretxa de gènere al mercat laboral, publicà el seu primer estudi sobre el tema el 1990 Understanding the Gender Gap An Economic History of American Women Ha estat professora d’economia a les universitats de Wisconsin, Princeton i Pensilvània, i des del 1990 ho és de la de Harvard Membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, presidí l’Associació Nord-americana d’Economia 2013-14 Ha estat guardonada, entre d’altres, amb el premi Fronteres del…
Bernard Lown
©Harvard T.H. Chan School of Public Health
Medicina
Metge nord-americà, d’origen lituà.
Nascut en una família jueva, emigrà als Estats Units quan tenia catorze anys Es formà en medicina després d’estudiar zoologia a la Universitat de Maine, una formació que culminà amb una beca de cardiologia al Brigham and Women’s Hospital de Boston El 1961 inventà, amb Baruch Berkovitz, l’actual desfibrillador de reanimació cardiopulmonar El 1973 fundà la institució de recerca Lown Cardiovascular Research Foundation, posteriorment anomenada Lown Institute, amb l’objectiu de fomentar la salut cardiovascular mundial També ideà la iniciativa SatelLife 1987, per tal de fer arribar la literatura…
peix destral
Museum of Comparative Zoology, Harvard University (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels esternoptíquids, que no sol arribar als cinc centímetres de longitud total.
Té el cap i la part anterior del cos alts, molt comprimits lateralment i amb el caire inferior tan fi com el tall d’una fulla de destral, i la part posterior del cos és baixa i prima, comparable a un mànec de destral És proveït, a les parts laterals i inferiors anteriors del seu cos, de fileres de fotòfors La seva pell, extraordinàriament delicada, té una viva brillantor argentina als costats i a les zones inferiors i és blava a la resta Habita a les mars de la zona temperada i càlida, a bastant fondària, bé que, a causa de corrents verticals, hom el troba sovint en aigües superficials És…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina