Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Hermann Obrist
Art
Artista plàstic suís.
Es formà a Karlsruhe 1888 i a París Artista polifacètic, obrí un taller de brodats a Florència 1892, i el continuà a Munic dos anys més tard Fou cofundador de la revista Vereinigte Werkstätten für Handwerkskunst 1897 Dissenyà també mobiliari i conreà l’escultura Típic representant del Jugendstil, la seva obra reflecteix constantment un moviment ondulant, centrat gairebé sempre en motius vegetals, que ell coneixia bé gràcies als seus estudis d’història natural previs als artístics Les seves columnes, entre fantàstiques i florals, el relacionen molt de prop amb Antoni Gaudí
The Destruction in Art Symposium
Art
Festival artístic celebrat a Londres, al mes de setembre del 1996, organitzat per l’artista Gustav Metzger.
Més de cent artistes internacionals de diferents disciplines hi acudiren per explorar el potencial creatiu de la noció de destrucció, amb happenings , performances , lectures de poesia i conferències Amb això es volia treballar la noció de destrucció en l’àmbit social Entre els participants destacaren Wolf Vostell, Ivor Davies, Hermann Nitsch, Yoko Ono i John Latham, entre d’altres Amb motiu d’aquest esdeveniment, el diari Art and Artists' publicà el mes abans un número especial “Auto Destructive”, en el qual inclogué articles de molts dels artistes participants
accionisme
Art
Moviment artístic nascut a Viena els anys seixanta.
El Wiener Aktionismus ‘accionisme vienès’ es desenvolupà en el context austríac del començament dels anys seixanta i tingué com a figures principals Otto Muehl 1925, Hermann Nitsch 1939, Günther Brus 1940 i Rudolf Schwarzkogler 1941-69 El seu tret fonamental és situar el cos com a centre del seu treball a través de performances ritualístiques, sense abandonar del tot la representació de l’objecte i el potencial narratiu de l’obra artística Explora la força conceptual de la violencia i l’erotisme a través de la intervenció física sobre persones i/o animals i dels fluids corporis…
Deutscher Werkbund
Art
Institució fundada el 1907 per l’arquitecte Hermann Muthesius que unia els representants més destacats de l’art i l’artesania, la indústria i el comerç, per tal d’assegurar el nivell de producció industrial.
S’inspirà en l’ Arts and Crafts , bé que integrà el maquinisme Destacaren les exposicions a Colònia 1914 i a Stuttgart 1927, on totes les possibilitats de la nova arquitectura eren ja apuntades Entre els collaboradors cal esmentar Karl Schmidt, Theodor Fischer, Hans Poelzig, Joseph Hoffmann, Henry van de Velde, Mies van der Rohe i Peter Behrens Dissolt el 1934, fou refundat el 1947
expressionisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment artisticoliterari desenvolupat a Alemanya i en l’àmbit centreeuropeu entre el 1905 i el 1933.
Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…
avantguardisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Nom genèric amb el qual és conegut un conjunt de corrents estètics que evidencien la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental al començament del segle XX.
Els primers símptomes d’aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l’impressionisme Monet, Debussy, etc o del simbolisme Rimbaud, Lautréamont, Jarry i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial 1914-18 Els aspectes més notables d’aquesta crisi foren rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia Belle Époque intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment recerca constant de noves formes d’expressió i d’assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment inconformisme…
art alemany
© B. Llebaria
Art
En un sentit ampli, art que s’ha desenvolupat —des dels temps carolingis i, especialment, des dels temps otonians— dins els territoris de població alemanya.
El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…