Resultats de la cerca

Fundador, amb Jesse L Lasky i Samuel Goldwyn, del que més tard esdevindria la Meca del cinema Hollywood Especialitzat en temes bíblics, fou el creador de grans produccions, com King of Kings 1926, Cleopatra 1934, The Ten Commandments 1956 En 1955-56 li fou concedit un premi especial de l’Academy of Motion Picture, Arts and Sciences de Hollywood per la seva gran contribució al desenvolupament del cinema Dos anys més tard, el seu film The Greatest Show on Earth 1952 obtingué l’Oscar a la millor pellícula

Fill i germà d’actors, estudià música al San Francisco State College, s’inicià en el teatre a Broadway i posteriorment retornà a Hollywood, on començà a actuar en sèries de televisió des de mitjan anys seixanta Del 1972 al 1975 protagonitzà la sèrie Kung Fu , barreja de western i del gènere de les arts marcials amb un cert rerefons filosòfic que el projectà a la fama Posteriorment passà també al cinema, en què participà, entre altres films, en Bound for Glory 1976, de H Ashby The Long Riders 1980, de W Hill Americana 1983, també dirigit per ell i que li valgué un premi…

Després d’un inici brillant a Alemanya Carmen, 1918 Madame Dubarry , 1919 Anna Boleyn , 1920, fou cridat a Hollywood, on s’installà el 1923 Hi començà una carrera que el situà com un dels millors realitzadors de la comèdia lleugera i d’humor, que de vegades incloïa una sàtira política Durant aquest període dirigí Lady Windermere's Fan 1925, The Love Parade 1929, The Smiling Lieutenant 1931, Angel 1937, Ninotchka 1939, la sàtira antihitleriana To be or not to be 1942 i Heaven can Wait 1943

Treballà en diversos anuncis publicitaris i sèries de televisió abans de debutar en el cinema a la pellícula de terror Critters 3 1991, de K Peterson Començà a destacar amb This Boy’s Life 1993, de M Caton-Jones, i, sobretot, amb What’s Eating Gilbert Grape 1993, de L Hallström, interpretacions que li valgueren el 1994 les primeres nominacions als Oscar i els Globus d’Or com a millor actor secundari pel seu personatge de disminuït psíquic Participà també en pellícules com The Quick and the Dead 1995, de S Raimi The Basketball Diaries 1995, de S Kalvert Total Eclipse 1995, d’A Holland Romeo…

Treballà d’actor a la ràdio i amb el Theatre Guild, abans d’entrar a formar part, els anys 30, del Group Theatre, on pogué començar la seva carrera de dramaturg i oferir el millor de la seva producció El 1935, a Broadway, es representaven quatre de les seves obres Waiting for Lefty , basada en la vaga de taxistes de Nova York, Till the Day I die , sobre els incidents d’un comunista a l’Alemanya nazi, Paradise Lost , la degradació produïda per la depressió econòmica dels anys trenta que desemboca en una rebellió social, i Awake and Sing , la seva obra millor segons la crítica, en la qual la…

El seu treball investiga l’emplaçament de l’obra d’art, la seva contextualització D’aquí que se centri en el museu com a institució que exerceix una funció disciplinària sobre l’obra, sobre l’artista i sobre el públic Analitza com la percepció queda mediatitzada a través dels dispositius de seguretat que aparentment vetllen pel benestar general, tot establint parallelismes amb altres institucions repressives com presons o centres psiquiàtrics Fou una de les artistes seleccionades a l’exposició Els límits del museu 1994, que tingué lloc a la Fundació Tàpies de Barcelona Desenvolupà…

Durant una primera etapa treballà per a la productora Essanay i intervingué en alguns films de C Chaplin Posteriorment passà a la Triangle, amb M Sennet, sempre dins del gènere còmic Alguns títols destacables són, entre molts d’altres, His New Job 1915, The Champion 1915, The Hollywood Kid 1924 i Romeo and Juliet 1924, i els llargmetratges A Small Town Idol 1921, The Shriek of Arabay 1923 i The Foolish Weeks 1924

Es formà al Conservatori de Viena 1911 i a Leipzig 1912-14, i també cursà estudis a la Haia i a la Universitat de Münster 1920-21, on obtingué el doctorat Entre el 1921 i el 1939 exercí la docència, primer al Nou Conservatori de Viena i a partir del 1934 a l’Acadèmia de Música de Budapest L’any de l’esclat de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Hollywood, on compongué música per a més de 120 llargmetratges El gros del seu catàleg el constitueixen les obres escèniques i orquestrals Entre les primeres, cal destacar nombroses òperes Forever Rembrandt 1930, Christopher Columbus…

De jove tocà als teatres de Broadway i en espectacles de vodevil El 1920 fou nomenat director musical del George White Scandals, i entre el 1922 i el 1923 exercí el mateix càrrec a les Greenwich Village Follies S’establí a Hollywood el 1930 En 1939-60 fou cap de música dels estudis de la 20th Century Fox, on compongué la banda sonora de més de 250 pellícules, per les quals assolí 9 Oscar i 45 nominacions, la darrera de les quals fou Airport G Seaton 1970, poc abans de morir Com a compositor seguí un estil romàntic que representava la millor música d’aquest gènere Escriví, entre d…

Fill del crític musical Julius Korngold, fou un nen prodigi com a compositor Escriví la seva primera peça orquestral a catorze anys El punt àlgid de la seva fama de prodigi fou l’òpera Die tote Stadt 'La ciutat morta', composta quan només tenia vint anys Durant la dècada dels anys vint ensenyà composició a Viena El 1934, a causa del tomb que prenia la vida política a Àustria, decidí abandonar el país i s’installà a Hollywood, on compongué dinou obres per al cinema en 1935-54, entre les quals les bandes sonores de The Adventures of Robin Hood M Curtiz i W Keighley 1938 i The Sea…