Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
René de Froulay
Història
Militar
Militar francès.
Comte de Tessé Assolí els graus de mariscal 1688 i tinent general 1692 Lluità a favor de Felip V en la guerra de Successió fracassà en l’intent de reprendre Gibraltar 1705 i en el setge de Barcelona 1706 Fou ambaixador de Felip V a Roma, on intentà, sense èxit, de crear una coalició d’estats italians contra els Àustria El 1723 fou ambaixador de França davant Felip V i li aconsellà que reprengués el tron a la mort de Lluís I d’Espanya 1724
Charles-Matthieu-Isidore Decaen
Història
Militar
Militar francès, comte Decaen.
Intervingué a les campanyes del Rin 1796 i ascendí a general 1800 Fou capità general de l’Índia francesa 1802-10 Nomenat governador general de Catalunya a l’agost del 1811, portà a terme la política d’annexió de Napoleó decrets de gener i febrer del 1812 amb un cert antagonisme amb els funcionaris civils Residí generalment a Girona, des d’on organitzà nombroses expedicions militars s’apoderà d’Olot abril del 1812, de Montserrat juliol del 1812, de Vic novembre del 1812 i collaborà amb les tropes de Suchet combats a Tarragona, Vilafranca i Ordal, per l’agost i el setembre del 1813 Sortí amb…
Jacques-Étienne Macdonald
Història
Militar
Militar francès d’origen irlandès.
Lluità a Itàlia a favor de Napoleó i fou governador de Roma 1798 Per la seva participació en la victòria de Wagram fou creat duc de Tàrent 1809 Napoleó el nomenà el 1810 governador general de Catalunya en substitució d’Augereau Intentà una política de francesització dissimulada Féu una reforma tributària i combaté les tropes catalanes per tal d’assegurar la regularitat dels proveïments des de França Ocupà Solsona, i en féu incendiar la catedral saquejà i incendià Manresa i Moià Cooperà amb Suchet i posteriorment s’apoderà del castell de Figueres Lluità també al País Valencià El 1811 fou…
Enric de Lorena-Elbeuf
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Comte d’Harcourt Lloctinent de Catalunya 1644-48 i 1651 Lluità al Piemont contra els castellans i prengué Torí 1640 Nomenat lloctinent de Catalunya per Lluís XIV de França durant la guerra dels Segadors, perdé Lleida 1644 a mans de les tropes de Felip IV de Castella El 1645 reconquerí Agramunt Tornà a França, derrotà els castellans a Valenciennes i prengué Condé 1649 Tornà a ésser lloctinent, efímerament, el 1651 Més tard fou governador d’Anjou Era anomenat Cadet la Perle , per una joia que duia a l’orella
Francesc de Montbui
Història
Militar
Noble militar i polític sota els reis Joan I, Martí I i Ferran I.
Assistí a les accidentades corts de Montsó 1388 Passà a l’illa de Sardenya 1391-94, com a lloctinent del seu germà Joan, que n'era el governador Intentà, sense èxit, que el rei Joan I anés amb una expedició d’auxili a l’illa 1393 El 1396 ocupà, amb Galceran de Rosanes, el Castellví de Rosanes, que era del comte Mateu I de Foix, com a represàlia per la seva invasió de Catalunya El 1413 fou convocat per Ferran I per planejar la repressió contra la revolta de Jaume d’Urgell
Georgios Grivas
Militar
Militar greco-xipriota.
Participà en la campanya contra Turquia 1922 i es distingí lluitant contra els alemanys, durant la invasió 1940-45, i contra els guerillers comunistes 1946-49 El 1954 passà a Xipre i dirigí la lluita contra els britànics com a cap de l' EOKA S'oposà a la independència de l’illa 1960 i al govern del president Makarios, reivindicant sempre l’ enosi Durant la guerra civil del 1964 dirigí les forces grecoxipriotes, però poc temps després fou expulsat de Xipre Ascendit a general, a Grècia, tornà a l’illa 1971 i continuà dirigint en la clandestinitat grups nacionalistes…
les Vespres Sicilianes
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…
Josep Antoni de Rubí i de Boixadors
Història
Militar
Militar i erudit.
Fill de Pere de Rubí i de Sabater i de Regina de Boixadors i Crassi, rebé de Carles II el títol de marquès de Rubí 1694 Fou un dels fundadors i primer secretari de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Austriacista, participà en la defensa de Barcelona 1706, i el 1707 fou ascendit a coronel Ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, el rei arxiduc el féu general d’artilleria 1711 i el nomenà lloctinent de Mallorca 1713, des d’on s’esforçà a ajudar la Barcelona assetjada pels filipistes En caure aquesta 11 de setembre de 1714, continuà la resistència de l’illa fins a la invasió borbònica juny-…
batalla naval de Maó
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en aigües de Maó pel maig del 1756 entre l’estol francès, comandat per l’almirall La Galissonière, format per 12 navilis i 5 fragates, i l’esquadra anglesa de l’almirall John Byng
, de 18 naus, que intentava de socórrer els seus compatriotes assetjats al castell de Sant Felip.
Els anglesos no pogueren desembarcar a l’illa i, encara que la batalla resultà indecisa, optaren per retirar-se, fet que assegurà als francesos el domini de Menorca
Jean Toussaint de la Pierre
Història
Militar
Militar francès.
Marquès de Fremeur Era tinent general quan prengué part en la conquesta de Menorca pel duc de Richelieu 1756, al qual succeí en el càrrec de governador de l’illa