Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
negrito
Etnologia
Individu de la regió muntanyosa del centre de l’illa de Luzon, a les Filipines.
El nom els fou donat pels conqueridors castellans, que, en arribar a les illes Filipines, al segle XVI, els consideraren com a negres de petita alçada el nom indígena és aeta Actualment n’hi deu haver només uns 30000, la majoria dels quals tenen mestissatge amb malais Són gent de curta alçada 1,45 a 1,50 m, però tenen el cos harmoniós i ben proporcionat es tracta, doncs, de pigmeus la pell és molt fosca, tenen els cabells curts i cresps, la cara rodona, els llavis no gaire gruixuts i el nas moderadament ample Hom els ha volguts relacionar amb els pigmeus africans, però només s’hi assemblen…
bara
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un conjunt de tribus seminòmades dels altiplans del sud de l’illa de Madagascar.
Els bares uns 370 000 presenten influències racials d’elements nègrids i practiquen tradicionalment la ramaderia de bestiar boví Parlen un dialecte del malgaix, amb trets més arcaics que el merina
beothuk
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indi de l’Amèrica del Nord que habitava l’illa de Terranova, extingit el 1829, després de l’ocupació de l’illa, d’ençà del s XVIII, pels indis micmac i pels europeus.
Es diferenciaven considerablement dels pobles veïns tant per llurs característiques racials com per llur cultura material, molt primitiva La llengua, no prou coneguda, no pot ésser inclosa amb seguretat dins la família algonquina
igorrot
Etnologia
Membre d’un poble protomalai de raça indonèsia que habita al nord de l’illa de Luzon (Filipines).
Els igorrots, actualment en nombre d’uns 300 000, són agricultors primitius i construeixen terrasses per al conreu de l’arròs a les faldes de les muntanyes Conserven encara pràctiques animistes
punan
Etnologia
Individu d’un grup de pobles, d’origen mongoloide, que viuen al centre de l’illa de Borneo.
Tradicionalment nòmades, vivien als boscs, a les àrees muntanyoses, i prop dels grans rius Construïen senzills aixopluces i vivien dels productes de la selva i de la cacera Actualment són quasi tots agricultors El 1960 eren uns 5 000 individus
tasmanià | tasmaniana
Etnologia
Individu d’un poble, avui extingit, considerat una subraça dels pobles melanèsids, que habitava l’illa de Tasmània.
Fou un dels primers pobles melanesis que arribà a Oceania A causa del seu aïllament, la seva cultura evolucionà molt poc Físicament eren de talla curta i pell fosca, crani dolicocèfal, mandíbules prògnates i dents prominents, front fugisser i nas ample d’arrel deprimida, ulls enfonsats, cabell negre i cresp Vivien de la caça i de la recollecció Llurs armes eren toscs instruments de pedra tallada Desconeixien el foc i la ceràmica Els seus refugis eren paraments d’escorça S'agrupaven en tribus i subtribus, que mantenien entre elles contínues hostilitats Per raó del baix bagatge cultural, el xoc…
bubi
Etnologia
Individu d’un poble que constitueix l’element indígena de l’illa de Bioko (són actualment uns 25 000).
toradja
Etnologia
Individu d’un poble de raça malaia, amb caràcters negritos, que viu al centre i al S de l’illa de Cèlebes.
Baixos d’estatura, de nas aplanat, de pell bruna, cabells negres i llisos, es dediquen al conreu de l’arròs Cristianitzats en una tercera part pels alemanys, actualment són uns 400 000 individus