Resultats de la cerca

De costes molt retallades, el seu relleu és muntanyós i culmina al mont Ruapehu 2797 m És separada de l’ illa del Sud per l’estret de Cook Les ciutats més importants són Auckland , al N, i Wellington , la capital, al S

És separada de l’ illa del Nord per l’estret de Cook Poc poblada 5,5 h/km 2 1984, les ciutats principals són Christchurch i Dunedin La població es dedica especialment als conreus de tabac, productes hortícoles i ramaderia intensiva

Amb una superfície de gairebé 80 km 2 , és el segon llac més gran de l’illa La ciutat de Rotorua  és a l’extrem sud, i la de Ngongotaha, a la riba est És format sobre el cràter del volcà Rotorua, a la zona volcànica de Taupo A prop, al voltant del volcà en actiu de Tarawera Mountain , hi ha altres petits llacs i piscines naturals d’origen volcànic Nombrosos rius i rierols alimenten el llac, d’un color groc verdós a causa de les seves aigües sulfuroses  

Situada a la plana de Canterbury, vora la Pegasus Bay, a la part septentrional de l’istme que uneix la península de Banks amb la resta de l’illa Bé que la seva activitat principal es desenvolupa en el sector terciari, l’activitat industrial indústria del calçat, tèxtil, alimentària, mecànica, de la construcció hi va adquirint importància Centre d’ensenyament superior University of Canterbury, fundada el 1873 Port transoceànic i aeroport internacional a Lyttelton Harbour Des del 1956 és el punt de partida de l’"operation Deep Freeze”, que proveeix les bases nord-americanes a l’…

Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens de fractura…

La geografia física  Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud,…