Resultats de la cerca

Des d’abril de 1971 el grup s’anomenà GUMLI Fou més coneguda la seva organització d’estudiants els Estudiantes Marxistas-Leninistas El 1973 ingressà a Bandera Roja

Pretenia de construir un front únic de classe que lluités contra la monarquia i el govern Suárez El 1977 hi ingressà l’ Organización Independencia Proletaria El 1980 convergí en el Partido Obrero Socialista Internacionalista Dirigent Màrius Lleget i Cabedo Edità Cuarta Internacional 1976-1979

A l’octubre hi ingressà l’Organización Comunista Información Obreira Tenia unes Juventudes Comunistas de Unificación i defensà el Sindicato Unitario Participà en l’Assemblea de Catalunya Els líders foren Daniel Cando i Francesc Arbolí Edità Unidad 1976-1977 i Lluita El 1977 s’integrà en el Partido del Trabajo de España

També utilitzà la denominació de Partit Popular Radical d’Ordre de Catalunya El president, Ramon Pociello i Forradelles, es presentà a les eleccions del juliol de 1931 per Barcelona 684 vots Els vicepresidents foren Manuel Ferrer Maluquer i Rafael Corbella i Amat Al novembre de 1933 ingressà a Lliga Catalana , però el 1934 Pociello i els seus seguidors abandonaren aquesta formació i constituïren Renovación Catalanista Republicana

Concorregué a les eleccions europees de 1994 dins la coalició Per l’Europa de les Nacions, amb Esquerra Republicana de Catalunya ERC , Esquerra Nacionalista i Ecologista d’Eivissa, Eusko Alkartasuna i el Partido Nacionalista de Castilla y León Celebrà el I Congrés al juny de 1996 i afirmà tenir uns 200 militants, amb nuclis en alguns municipis, com Tàrrega i Badalona Dirigents Max Cahner president, Antoni Vives secretari general i Joan Maluquer secretari d’organització Al maig de 1997 ingressà a ERC com a entitat adherida Edità Acció

El 1986 participà en la Plataforma Cívica per la sortida de l’OTAN i s’incorporà a Izquierda Unida IV El 1988 es produí una crisi interna arran de l’apropament del seu president, Ignacio Gallego, al PCE Juan Ramos, secretari general, aconseguí l’expulsió de Gallego, que, amb els seus seguidors, ingressà al PCE La resta del partit abandonà IU En les eleccions europees de 1994 obtingué 6671 vots i en les de 1999, 6154 vots El 1994, amb seu a Lleida, es legalitzà el Partido Comunista del Pueblo de Cataluña Edita Nuevo Rumbo i Propuesta Comunista

Es definí democràtic, autonomista i de centre Els dirigents foren Joan Mas Cantí president i Joaquim Molins vicepresident Entre els promotors figuraren Carles Ferrer Salat i Carles Güell de Sentmenat En les eleccions legislatives de 1977 formà, amb Unió De-mocràtica de Catalunya UDC, la coalició electoral Unió del Centre i de la Democràcia Cristiana de Catalunya Güell i Anton Cañellas foren elegits diputats, però la coalició es dissolgué aviat Güell ingressà en el grup mixt del Congrés, mentre que Cañellas s’incorporà a la minoria “basco-catalana” En el I Congrés del CC octubre…

El partit es donà de baixa del Registre d’associacions el 16 de març de 1934, al mateix temps que la Juventud Republicana Federal del distrito V i L’Estat Federal, entitat constituïda el 24 d’agost de 1931 que havia estat presidida per Jaume Durany i Bellera Declarà com a objectiu la voluntat de reunir en una organització comuna les diverses entitats federals Secretari general Tomás de Antonio Grajales vicesecretari Francesc Godó La Junta Municipal de Barcelona fou presidida per Martirián Ventura Mantingué relacions estretes amb l’Agrupación Catalana de Federales Históricos A finals de 1933,…

El seu ideari recollí elements liberals i socialcristians, així com la defensa de la unitat d’Espanya El partit es trencà com a conseqüència de l’aparició de la Unión del Centro Democrático UCD Cabanillas l’abandonà per integrar-s’hi i Areilza fundà Acción Ciudadana Liberal ACL federació de partits on ingressà el Partit Popular de Catalunya Absent en les eleccions legislatives de 1977, posteriorment inicià un apropament a Alianza Popular AP , amb la qual concorregué a les eleccions legislatives de 1979 sota el rètol de Coalición Democràtica, que agrupà AP, ACL a Catalunya PPC i…

El 1989 esdevingué la branca juvenil de Catalunya Lliure CL Es definí coma organització juvenil del Moviment Cata-là d’Alliberament Nacional Reivindicà la unificació i la independència dels Països Catalans, donà suport a totes les formes de lluita i desenvolupà campanyes específiques, entre d’altres, contra el servei militar, les drogodependències, la discriminació laboral i les empreses de treball temporal El 1991, arran de la dissolució de l’organització armada Terra Lliure TL, bona part dels seus membres ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC El 1995 abandonà CL i…