Resultats de la cerca

El 1958 ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid Té diversos documentals premiats Realitzà llargmetratges amb Jordi Feliu, i sol, En Baldiri de la costa 1968, amb Joan Capri, i El abogado, el alcalde y el notario 1968

Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí El 1942 dirigí el film Locos de verano

Graduat a Cambridge, el 1987 s’inicià com a director teatral en el Chichester Festival Theatre El 1990 ingressà a la Royal Shakespeare Company Fou nomenat director artístic del Donmar Warehouse de Londres 1992 Portà al teatre pellícules com Cabaret , amb la qual obtingué quatre premis Tony, The Glass Menagerie , Glengarry Glen Rose i The Front Page , entre d’altres El 1999 dirigí el seu primer film, American Beauty , que rebé cinc Oscar, entre els quals un al millor film i un a la millor direcció

Estudià lletres a València El 1939 ingressà en la ràdio Publicà narracions en castellà i algunes biografies, com Jornadas de Miguel de Cervantes 1947, premi José Antonio Entrà a Radio Nacional de Madrid 1947 i escriví guions cinematogràfics de tema religiós o polític, que dirigí Rafael Gil Balarrasa 1950, La Señora de Fátima 1951, Murió hace quince años 1954, etc El 1959 dirigí el seu primer film, El hombre de la isla , obra esteticista, com Dulcinea 1962 Posteriorment dirigí El golfo 1970, amb el cantant Raphael, La curiosa 1972, La lozana andaluza 1976, Esperando a papá 1980,…

Vida El 1934 entrà a treballar a la central espanyola de la Fox a Barcelona Després de la guerra civil es traslladà a la sucursal de Madrid, i més tard ingressà en la Distribuidora Ballesteros 1942-49 El 1951 intervingué en la creació de Columbus Films, propietat de Francisco Hormaechea de la Sota El 1953 fundà Oriens Films, la seva pròpia distribuïdora a Madrid, que l’any següent convertí en Discentro En fou gerent fins que el 1962 el substituí el seu germà Josep Maria posteriorment en fou conseller delegat fins que el 1978 la societat tancà També treballà a Distribuciones…

Ingressà a la Bristol Old Vic Theatre School el 1977 Dos anys més tard formà part del Library Theatre de Manchester Féu el seu debut teatral amb un muntatge de l’obra Moving , el 1981 A partir de la meitat dels anys vuitanta, compaginà el teatre amb el cinema, i debutà en aquest mitjà amb Dancer with a Stranger 1984, de MNewell Cal destacar-ne les interpretacions cinematogràfiques a Empire of the Sun 1987, de SSpielberg, Enchanted April 1991, de MNewell, The Crying Game 1992, de NJordan, Tom and Viv 1994, de BGilbert, The End of the Affair 1999, de NJordan, The Hours 2002, de…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , és pare dels fotoperiodistes José Luis,  Carles , Manuel,  Enric  i Rafael, i el director de fotografia Joaquín Julio Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada Treballà per a l’Exposició Internacional i per als diaris  Las Noticias ,  El Día Gráfico  i  La Noche , i fou corresponsal d’ Ahora  i d’ Estampa , de Madrid Dirigí un estudi fotogràfic i ingressà en la redacció de  La Vanguardia  després de la Guerra Civil de 1936-39, i treballà també per a l’agència EFE En el vessant cinematogràfic treballà com a foto fixa de…

Després d’uns estudis irregulars, des del 1964 fou professor de literatura a la universitat de Mèxic Traduí clàssics de la literatura angloamericana, francesa i alemanya i el 1975 ingressà a l’Acadèmia Mexicana i formà part del jurat de premis importants en l’àmbit llatinoamericà El 1965 publicà la novella Farabeuf o la crónica de un instante , que rebé el premi Xavier Villaurrutia i considerada una fita en la narrativa llatinoamericana moderna Publicà també la novella El hipogeo secreto 1968, reculls de contes Narda o el verano , 1966 El retrato de Zoe y otras mentiras , 1970 i…

Vida Fill de l’industrial Jaume Trilla, fundador de la Rellotgeria Trilla, el 1911 s’introduí en el negoci cinematogràfic en companyia de Josep Fàbregas com a empresari dels cinemes Trilla i Excelsior L’any següent inaugurà el Diana, i poc després la xarxa de locals s’amplià amb la incorporació de la Sala Argentina i el Royal 1916 Dissolta la societat Empresa Diana, ingressà en el grup del Cinema Kursaal, de Joan Iglesias i Josep Planas, arran de la segona reforma del local, inaugurada el 1922 Més tard amplià les activitats formant part del consell d’administració de la…

Estudià pintura a la Universitat de Virgínia El 1968 anà a Hollywood per a iniciar una carrera d’actor, però un any més tard ingressà com a aprenent al Departament de maquillatge dels Estudis Walt Disney, on es formà fins el 1972 Aquest any debutà en el telefilm Gargoyles Posteriorment, els seus maquillatges i efectes especials el convertiren en un referent del cinema fantàstic i de ciència ficció de Hollywood Obtingué tres Òscar als efectes especials al llarg de la seva trajectòria Aliens 1986 i Terminator 2 Judgment Day 1993 de James Cameron, i Jurassic Park 1994, de Steven…