Resultats de la cerca

Els seus principals dirigents foren Jaume Compte, Ramon Fabregat, Pere Aznar i Artur Cussó, i pel gener del 1934 es convertí en el Partit Català Proletari El seu òrgan de premsa fou L’insurgent 1932

Com a empresari, el 1977 fundà l’associació empresarial de la petita i mitjana empresa PIMEM de Menorca, de la qual fou president entre el 1989 i el 1991 Començà la seva activitat política durant els anys seixanta quan ingressà a l’Agrupació Democràtica Menorquina El 1979 fou elegit batlle d’Alaior i nomenat conseller d’indústria del Consell Insular de Mallorca El 1991 ingressà al Partido Popular i fou nomenat conseller de comerç i indústria del govern de les Illes Balears, càrrec que ostentà fins el 1995, any en què assolí la presidència del Consell Insular de…

Ingressà a la Unió Catalanista i fou deixeble de Martí i Julià Ingressà al CADCI 1906 i collaborà a La Tralla , Renaixement  i Lluita Dirigí La Nació , setmanari dedicat als voluntaris catalans que lluitaren amb els aliats durant la Primera Guerra Mundial Nomenat vicepresident de la Federació de Dependents 1923, s’afilià a l’Esquerra Republicana i fou president del CADCI 1932-34 El 1945 participà en la reorganització clandestina de l’Esquerra Republicana i edità, a Barcelona, tretze números de la publicació mensual La Humanitat , que s’acabà per intervenció…

Ingressà en el partit socialdemòcrata de Lituània 1895 Delegat al congrés d’unificació del partit obrer socialdemòcrata rus 1906, ingressà en el comitè central com a representant de Polònia i Lituània Passà molt de temps deportat a Sibèria i a la presó de Moscou Alliberat per la revolució del febrer del 1917, prengué part en la d’octubre com a membre del comitè militar Després de la revolució s’encarregà de l’organització i direcció de la Txeca El 1921 esdevingué comissari de l’interior al cap de poc temps ho fou de transports i portà a terme la reforma dels…

Fou catedràtic de l’Escuela Superior Diplomática i de la Universitat de Madrid, governador civil de València, en dues ocasions 1892 i 1896, i de Barcelona 1900-01, càrrec que dimití per tensions amb el govern Aprofità l’estada a Barcelona per aplegar materials per a les seves obres bàsiques El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña durante la edad media 1906 i La réception du droit romain en Catalogne 1908 El 1911 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb el discurs Origen y vicisitudes de la “pagesia” de remensa en Cataluña 1902, i el 1903 …

Ingressà al Partit Laborista als 14 anys Fill de miners, activista sindical durant l’estada a la Universitat de Cardiff, el 1970 fou elegit diputat als 28 anys Per l’octubre del 1983 succeí Michael Foot al capdavant del Partit Laborista, on estigué nou anys com a cap de l’oposició Després de la derrota electoral en les eleccions generals de l’abril del 1992 enfront del conservador John Major, dimití i fou substituït per John Smith Del 1995 al 1999 fou comissari europeu de transports Vicepresident de la Comissió Europea des del 1999, dimití al març després de l’informe…

Milità al bàndol franquista durant la guerra civil, fou alcalde de Bilbao 1937-38 i, amb Fernando M Castiella, sintetitzà les ambicions imperials del règim en l’obra Reivindicaciones españolas 1941 Ambaixador en diverses capitals 1947-64, dirigí més tard 1966-69 el secretariat polític de Joan de Borbó i evolucionà cap a postures monarquicoliberals i europeistes Fugaç ministre d’afers estrangers 1975-76, fou allunyat del poder per ASuárez i fundà, successivament, el Partido Popular 1977 i Acción Ciudadana Liberal 1978, que s’integrà en la Coalición Democrática El 1982 ingressà a…

Estudià enginyeria industrial Inicià la seva activitat en el terreny sindical el 1976, any que ingressà a la UGT, on ocupà diversos càrrecs, com el de secretari de polítiica institucional El 1984 ingressà al PSC i s’incorporà a l’executiva socialista del Baix Llobregat Fou regidor dels ajuntaments de Sant Just Desvern i de Sant Feliu de Llobregat, i des del 1988 s’incorporà també a la política nacional com a diputat socialista al Parlament de Catalunya En el terreny de l’administració formà part de l’executiva del Consell de Treball, del consell general de l’Institut…

Durant la Dictadura ingressà a Estat Català 1924, i, després del complot de Garraf 1925, fou detingut i empresonat tres anys Fou director de “Justícia Social” i secretari de redacció del setmanari “L’Opinió” i de “La Publicitat” El 1930 ingressà a la Unió Socialista de Catalunya , de la qual fou nomenat secretari general Regidor per Barcelona, fou detingut el 6 d’octubre de 1934 L’any 1939 s’exilià a França, on, a París, dirigí el periòdic clandestí “Catalunya”, i participà en la Resistència Francesa Continuà el seu exili a Veneçuela, on arribà el 1954, i fixà la…

Impressor d’ofici, ingressà al partit socialista el 1886 L’any 1921 fou un dels principals promotors de l’escissió que originà la fundació del Partido Comunista Obrero de España S'exilià el 1939