Resultats de la cerca

Reformador, abat de São Martinho de Tibães 1569 i primer abat general de la congregació benedictina observant de Portugal És autor del Libro de la vida y conversión de Santa María Magdalena Barcelona, 1549, d’un gran interès literari i doctrinal

Fou acadèmic de la Real Academia de la Historia i secretari perpetu Fou director del Museu Naval 1933-72, i, quan es creà 1948 l’Arxiu General de la Marina Álvaro de Bazán, també en fou director i realitzà gestions perquè la seu s’installés al palau dels marquesos de Santa Cruz el Viso del Marqués, Ciudad Real Tingué un gran prestigi com a historiador i museòleg, com demostra la seva participació en congressos internacionals i conferències tant a la Península com a l’estranger Publicà nombroses obres Historia de las Condecoraciones marineras Cruces, medallas y escudos de distinción 1958,…

Doctor en teologia a la Universitat de València, es dedicà a l’ensenyament i a la predicació Fou elegit provincial 1720 i definidor general de l’orde És autor d' Evangelio, tesoro de perfecciones varias en cuatro virtudes solas ponderado 1718, i deixà inèdita una collecció de Sermones panegíricos y morales

Fou elogiat pels escriptors del seu temps, reuní una gran fortuna i fou propietari de teatres i llocs d’esbarjo Fundà a Dulwich, Londres, el God’s Gift College

L’any 1907 ingressà, com a primer collaborador de Turró, al Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, i des del 1927 fins al 1939 en fou director Treballà sobre bacteriologia i immunologia L’any 1922 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Del 1925 al 1929 presidí la Societat Catalana de Biologia

Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell El 1799 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña

Ingressà a l’orde benedictí a Besalú 1744 Fou catedràtic de filosofia i teologia, i, el 1767, ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Més tard fou secretari general de l’orde i abat de Sant Esteve de Banyoles i, des del 1788, de Sant Cugat del Vallès El 1765 publicà Enchiridion theologicum polemicum

Ingressà a l’orde dominicà, però fou exclaustrat el 1835 Estudià farmàcia Inventà nous procediments de taxidèrmia establí un laboratori químic a Vic i, juntament amb un enginyer, creà una fàbrica de gas a Sabadell, la quarta a la península Ibèrica Fou dels primers a obtenir una producció industrial de cloroform El 1863 ingressà al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot

Ingressà a l’exèrcit als quinze anys i fou traslladat a Cuba 1863, on destacà en diverses accions de les dues guerres d’independència 1868-78 i 1895-98 El 1872 ingressà al cos de la guàrdia civil i arribà al grau de tinent coronel Retornat a Catalunya, intervingué amb tacte i moderació en diversos conflictes, com la vaga general de febrer de 1902 a Barcelona

Ingressà a Sanitat Militar i fou enviat a Àfrica S'especialitzà en higiene a Baltimore EUA i el 1920 guanyà la càtedra d’higiene de la Universitat de Sevilla El 1923 passà a la de Madrid, ciutat on fundà la revista Archivos españoles de higiene pública El 1928 ingressà en l’Academia Nacional de Medicina És autor d' Importancia social de la sanidad pública 1944