Resultats de la cerca

A la guerra de Successió lluità a favor de Felip V, que el nomenà governador militar d’Alacant En caure la ciutat en mans del primer Carles III, es refugià al castell de Santa Bàrbara, que hagué de retre al cap d’un mes El 1707 recuperà Alcoi per a Felip V, però, a causa d’haver actuat pel seu compte, fou destituït i destinat a Sicília

Visqué a Cadis i emigrà a Buenos Aires, al Perú i a Xile, on es dedicà al comerç Oficial de l’exèrcit, combaté els araucans i arribà a governador i capità general de Xile 1788-96, càrrec en què se significà com un excellent administrador i polític Fou nomenat virrei del Perú 1796-1800, on es destacà per la seva activitat en obres públiques, transports i comerç

Per la seva defensa del castell de Stirling contra el pretendent escocès Carles Eduard Stuart 1745, fou ascendit a tinent general i nomenat governador de Menorca 1748 A l’inici de la Guerra dels Set Anys hagué de retre's arran del fracàs de l’almirall Byng, que l’havia de socórrer, i quan els francesos ja havien ocupat les defenses exteriors del castell de Sant Felip 1756 Sotmès a consell de guerra, fou absolt Com a governador deixà un bon record entre els menorquins

Les seves accions militars començaren amb l’aixecament de la Pasqua del 1916, a Dublín Fins a la consecució de la independència 1921, l’IRA fou dirigit políticament per Eamon de Valera i militarment per Michael Collins El 1921, després de signat l’armistici que dividia l’illa en dues parts, una secció de l’IRA, que no acceptava la partició i que reivindicava la línia nacionalista revolucionària de Connolly, s’enfrontà amb els qui defensaven una concepció estrictament nacionalista conservadora Després d’un llarg període d’activitats esporàdiques de tipus guerriller 1939-56, l’IRA reaparegué a…

Lluità a la guerra dels Set Anys 1756-63 Dirigí la campanya britànica a les Índies Occidentals 1795 i fou comandant en cap de l’exèrcit d’Irlanda 1797-98 i de l’expedició a Egipte 1801, on morí

Durant la guerra civil combaté en l’exèrcit parlamentari Es casà amb una filla de Cromwell 1650, i fou nomenat comandant en cap i lord-diputat d’Irlanda, on prosseguí l’expropiació i trasplantació de nous propietaris 1652-53 La restauració del 1660 posà fi a la seva carrera política

En la guerra civil, lluità amb els parlamentaris i es distingí a Marston Moor i a Irlanda Republicà sincer, criticà la dictadura de Cromwell i en produir-se la restauració visqué disset anys a l’exili De retorn a Anglaterra, conspirà contra el rei i fou decapitat La revolució del 1688 rehabilità la seva memòria

Participà en la guerra contra Irlanda 1692 i en la de Successió d’Espanya, en la qual derrotà la flota d’Índies i se n'apropià el tresor Vigo, 1702 fracassà en l’intent de prendre Barcelona maig del 1704 i conquerí Gibraltar després de derrotar Diego Salinas agost del 1704 El 1697 fou elegit diputat whig

Intervingué activament en la guerra dels Cent Anys al servei d’Enric VI d’Anglaterra, que el nomenà comandant en cap de les tropes angleses, primer comte de Shrewsbury i mariscal de França Lluità després a Irlanda 1445-47, on ja havia estat anteriorment Tornà a França per defensar la Guiena la seva derrota i mort facilitaren la reconquesta francesa d’Aquitània

Oficial de la marina mercant, lluità contra Carles I durant la guerra civil Almirall, participà en la primera guerra contra Holanda 1652-53 i el 1655 fou enviat per Oliver Cromwell a les Antilles Ocupà Jamaica, però, vençut a Santo Domingo, fou empresonat 1655 i es retirà a Irlanda Més tard lluità a les ordres del duc de York, el futur Jaume II, en la segona guerra contra Holanda 1665-67 Fou l’autor de diversos manuals de navegació i de tàctiques navals, molt utilitzades per la marina anglesa