Resultats de la cerca

Professor de geografia a diversos collegis islandesos 1880-95, n'ensenyà també a Copenhaguen, bé que sempre s’ocupà de problemes relacionats amb la geografia del seu país És autor, entre altres obres, d' Oversigt over de islandske Vulkaner Historie ‘Visió general sobre els volcans d’Islàndia’, 1882, Geological map of Iceland ‘Mapa geogràfic d’Islàndia’, 1901 i Minningabók ‘Autobiografia’, 1921

Recorregué la costa NW d’Islàndia i, vers el 985, arribà en una terra que anomenà “país verd” Grenlàndia i que, posteriorment, colonitzà

Efectuà expedicions científiques a Lapònia, la península de Tajmyr, Terranova i Islàndia Escriví Reise in äussersten Norden und Osten Sibiriens ‘Viatge per l’extrem nord i la Sibèria oriental’, 1848-75

Acompanyà Cook en el seu primer viatge en l’"Endeavour” 1768-71, durant el qual recollí un gran nombre d’exemplars i estudià la fauna d’Austràlia i de Nova Zelanda Participà en d’altres expedicions, entre les quals cal remarcar la que féu a Islàndia 1772 Fou president de la Royal Society el 1778

Els estats que tenen els districtes com a divisions de primer ordre són Albània, Belize, Bulgària, Guyana, Islàndia, Israel, Jordània, Lesotho, Malawi, Maurici, Paraguai, Romania, Sierra Leone, Sri Lanka, Surinam, Eswatini, Uganda i Xipre Dins una ciutat, els districtes són divisions de primer ordre El concepte és aplicat també a unes altres divisions sense caire administratiu així, hom parla de districtes metropolitans, manufacturers o rurals

Estudià i exercí la carrera de medicina Dirigí dues expedicions de l’Antàrtic —la primera 1903-05 amb el vaixell “Français”, i la segona 1908-10 amb el “Pourquoi pas"—, en les quals completà la cartografia des de l’arxipèlag de Palmer fins a l’illa Charcot a la qual donà el nom i dugué a terme interessants treballs oceanogràfics Continuà les seves investigacions, especialment sobre el plàncton, a Grenlàndia, l’Atlàntic nord i també la Mediterrània Morí en naufragar el “Pourquoi pas" al Faxaflói, davant les costes d’Islàndia Publicà relacions dels seus viatges i diverses memòries…

Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra Les mars…

El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes…