Resultats de la cerca

Fundador, a Roma, l’any 1901, de l’Istituto Geografico De Agostini, traslladat a Novara, que des del 1904 publica el Calendario Atlante De Agostini

El 1947 fundà, amb Angelo Ephrikian, l’Istituto Italiano Antonio Vivaldi Ha fet una nova catalogació i una nova numeració de les obres de Vivaldi, que hom considera definitiva Catalogo numerico tematico, 1968

Fou professor a la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà, on fundà l’Istituto di Papirologia i la revista “Aegyptus” És autor de més d’un centenar de treballs científics, entre els quals un Trattato di Papirologia

Fundà 1925 l’institut que porta el seu nom i que publicà l' Enciclopedia Italiana i començà el Dizionario Biografico degli Italiani , el qual fou enllestit més endavant per l’Istituto dell’Enciclopedia Italiana, que havia estat fundat per ell, a Roma, del qual fou president honorari

Treballà a l’Institut Pasteur, i des del 1948 dirigí el departament de farmacologia de l’Istituto Superiore di Sanità di Roma És autor d’estudis bàsics sobre l’acció del curare i la seva utilització com a anestèsic, pels quals li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1957

Especialitzat en l’estudi del món fenici i púnic, fou professor de la Universitat de Roma i president de l’Istituto per la Civiltà fenicia e punica Desenvolupà diferents treballs d’excavació, particularment a Mozia Sicília i a Monte Sirai Sardenya Entre les seves publicacions destaquen I Fenici e Cartagine 1972, Il mondo dei Fenici 1979, Cartaginesi 1982, L’enigma dei Fenici 1982 i Italia punica 1986

Jesuïta 1919, fou professor de Sagrada Escriptura a Lyon-Fourrière 1938 i al Pontificio Istituto Biblico de Roma 1943 Fou un dels especialistes més destacats del Nou Testament i collaborà en la coneguda Bible de Jérusalem Entre moltes altres obres, publicà Les origines de la version arménienne de la Bible et du Diatessaron 1951, Theologia biblica Novi Testamenti 1957, La storia della salvezza nella lettera ai Romai 1967

Format amb GCArgan i amb ENRogers, director de la revista Casabella , fou professor a Roma, Palerm i Milà Fou director de l’Istituto di Storia di Architettura de la facultat d’arquitectura de Venècia Marxista, la seva obra principal és Teoria e storia dell’ architettura 1968 Destaquen també Socialismo, città ed architettura 1968, La città americana , La sfera ed il labirinto 1980, Renovatio urbis 1984 i Storia dell’architettura italiana 1986

Formada a la Universitat de Barcelona, estigué vinculada des del 1958 a l’Istituto Internazionale di Studi Liguri de Bordighera i, a partir del 1978, n'obtingué la direcció Ha publicat nombrosos treballs sobre arqueologia romana, especialment ceràmica, i El poblado ibérico de San Antonio de Calaceite 1965, Las excavaciones de la Plaza de San Miguel y la topografía romana de Barcino 1969, La topografia e le origini di Barcellona romana 1970

Professor de la Universitat de Viena 1866, fundà i dirigí a Roma l’Istituto Austriaco di Studi Storici 1883-1901 Fou el primer a aplicar el mètode paleogràfic a la crítica de documents, i per això és tingut pel fundador de la diplomàtica moderna És autor, entre altres obres, de Monumenta graphica medii aevi 1858-82, Acta regum et imperatorum Karolinorum 1867, així com de l’edició dels diplomes imperials des de Conrad I fins a Otó III Monumenta Germaniae Historica , 1878-93