Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Luigi Squarzina
Teatre
Dramaturg i crític italià.
El 1952 fundà el Teatro d’Arte Italiano amb Vittorio Gassman i fou director del Teatro Stabile de Gènova 1962-76 i del TS de Roma 1976-83 i coeditor de L’Enciclopedia dello spettacolo Obtingué un gran renom amb les seves innovacions sobre Brecht, Pirandello i Goldoni i reivindicà D’Annunzio Des dels anys seixanta s’interessà pels autors italians contemporanis i els clàssics en general Timó d’Atenes de Shakespeare 1983, Ciascuno a suo Modo 1984 i Come prima meglio di prima 1990, ambdós de Pirandello Entre els seus texts destaquen L’Esposizione universale 1949, Tre quarti di luna 1953, La sua…
Giuliano Scabia
Teatre
Poeta i dramaturg italià.
Professor a la Universitat de Bolonya i pioner del Nuovo Teatro, experimentà en el camp teatral La dècada de 1970, la seva activitat teatral s’articulà al voltant del que anomenà teatro vagante , com un concepte d’animació teatral que anava per les escoles per tal d’arribar a tot arreu i obert a la participació del públic infantil En aquesta mateixa línia, l’any 1973 realitzà un projecte teatral collectiu al voltant d’una escultura que representava un cavall blau, en el qual participaren pacients i personal sanitari de l’hospital psiquiàtric de Trieste, utilitzant múltiples tècniques…
Giovanni-Niccolò Servandoni
Arquitectura
Teatre
Arquitecte i escenògraf italià.
A Roma estudià pintura amb Pannini, i després arquitectura Treballà principalment a França baldaquí de la cartoixa de Lió, església de Coulanges, prop d’Auxerre, i façana de l’església de Saint-Sulpice, de París, la seva obra millor Es dedicà també a l’escenografia i la decoració, treballant a l’Acadèmia Reial de Música de París, a Londres, Dresden, Viena i Brusselles
Leopoldo Fregoli
© Fototeca.cat
Arts de l'espectacle (altres)
Teatre
Transformista i actor italià.
Debutà 1883 amb el grup amateur de Pietro Cossa Aviat s’especialitzà en la interpretació de diversos papers d’una mateixa obra, amb canvis de vestuari vertiginosos, fet que li donà fama mundial Actuà sovint a Barcelona un dels seus papers més celebrats era el dels tres lladres de la sarsuela La Gran Vía Realitzà alguns films muts 1896 Es retirà definitivament el 1925 Hom empra el seu nom, popularment, per indicar algú que fa una acció amb una gran velocitat
Pietro Germi
Cinematografia
Teatre
Actor i director cinematogràfic italià.
El 1956 i el 1962 triomfà a Canes amb Il ferroviere i Divorzio all’italiana, respectivament, i el 1965 obtingué el premi al millor film amb Signore e signori Ha dirigit, encara, El cammino della speranza 1951, L’uomo di paglia 1958, Un maledetto imbroglio 1959, Sedotta e abbandonata 1963 i Serafino 1968
Vittorio Gassman
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic italià.
D’una gran ductilitat interpretativa, els seus èxits a I soliti ignoti 1958 i Il sorpasso 1962 el decantaren inicialment cap a la branca còmica, on perfilà el personatge del burgès cínic i egoista Posteriorment, amb la participació en una gran diversitat de produccions, amplià els seus registres Riso amaro 1948, Il successo 1963, La congiuntura 1964, Il tigre 1966, L’arcangelo 1969, Profumo di donna 1974, Caro papà 1978, La Terrazza 1979, Camera d’albergo 1980, The Tempest 1982, La vie est un roman 1983, Benvenuta 1983, La famiglia 1987, Lo zio indigno 1989, Tolgo il disturbo 1990,…
Luigi Capuana
Literatura italiana
Teatre
Narrador, crític i dramaturg italià.
Professor de literatura a Roma i a Catània Influït per Zola, fou un dels creadors del verisme La seva narrativa presenta, amb intenció documental i cientista, casos generalment patològics, dins un clima ombrívol i tràgic Cal remarcar-ne Giacinta 1879, Il Profumo 1890 i Il marchese di Roccaverdina 1901 Fou un crític notable Gli ismi contemporenei , 1898 i un representant destacat del teatre sicilià Teatro dialettale siciliano , 1911
Andrea Calmo
Literatura italiana
Teatre
Comediògraf, poeta i actor italià.
Deixà sis comèdies, que oscillen entre el realisme i la pretensió classicitzant i en les quals emprà dialectes diferents, sovint còmicament barrejats La spagnola 1549, Saltuzza 1551, etc Escriví també poesia, en dialecte venecià Egloghe pastorili 1553, Bizarre, feconde et ingegnose rime piscatorie 1556
Carmelo Bene
Cinematografia
Literatura italiana
Teatre
Actor, dramaturg i cineasta italià.
Parallelament a una brillant carrera d’actor i director teatral realitzà llargmetratges, caracteritzats per una tendència manifesta a la fusió del cinema, el teatre i l’òpera Nostra signora dei turchi 1968, Capricci 1969, Don Giovanni 1970, Salomé 1972 i Un amleto di meno 1973
Franco Di Francescantonio
Teatre
Actor, director i dramaturg italià.
Finalitzats els estudis artístics i d’escenografia a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència, amplià l’aprenentatge de la tècnica gestual iniciant una recerca amb l’objectiu de fondre la paraula, el gest i el cant en un mateix moment teatral Desenvolupà la seva carrera artística entre Florència i Barcelona, des del 1971 Treballà amb directors tan diversos com F Zeffirelli, R de Simone, S Zimmermann, E Moshinsky i E Poliakov, i en espectacles com De poble en poble Grec’96, de PHandke, i Así que pasen cinco años Grec’98, de Lorca, ambdós dirigits per Joan Ollé A la vegada, collaborà amb el…