Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Giovanni De Agostini
Cartografia
Geografia
Geògraf i cartògraf italià.
Fundador, a Roma, l’any 1901, de l’Istituto Geografico De Agostini, traslladat a Novara, que des del 1904 publica el Calendario Atlante De Agostini
Antonio Rizzi-Zannoni
Cartografia
Geografia
Geògraf i cartògraf italià.
Treballà en la confecció de diverses obres cartogràfiques, en particular a Polònia, a Prússia i després a França Havent tornat a Pàdua, publicà un mapa del regne de Nàpols Atlante geografico del regno di Napoli a escala 1126 000
Lluís Amadeu de Savoia-Aosta
Geografia
Història
Explorador i marí italià.
Duc dels Abruços 1890 Fill tercer d’Amadeu de Savoia, duc d’Aosta, que fou el rei Amadeu I d’Espanya Viatjà a l’Àrtida 1899 i a l’Àfrica equatorial 1906 Durant la Primera Guerra Mundial fou comandant en cap de les forces navals italianes 1915-17 Des de l’any 1919 es dedicà a colonitzar Somàlia, on fundà la puixant colònia agrícola de Villaggio Duca degli Abruzzi Havia estat infant d’Espanya el 1873
Lleó Africà
Geografia
Nom amb què és conegut al-Ḥasan ibn Muḥammad al-Wazzān al-Zayyātī, geògraf.
Establert a Itàlia, entrà en el cercle científic del papa Lleó X, es convertí al cristianisme prengué el nom de Giovanni Leone i escriví, en italià, una descripció de l’Àfrica del nord 1526, fruit dels seus nombrosos viatges anteriors Refugiat a Tunísia, sembla que tornà a l’islam
Giovanbattista Ramusio
Geografia
Historiografia
Humanista, historiador i geògraf italià.
Exercí diversos càrrecs importants entre els quals la secretaria del senat a la república de Venècia Preparà per a AManuzio l’edició de Quintilià 1514 i la de Tit Livi 1519 Recollí les relacions dels viatges marítims més famosos en els volums titulats Delle navigationi e viaggi 1550-59
Paolo dal Pozzo Toscanelli
Astronomia
Esoterisme
Geografia
Matemàtiques
Geògraf, matemàtic, astrònom i astròleg italià.
Amic de Nicolau de Cusa, segons Vasari fou deixeble de Brunelleschi i intervingué en la construcció de la cúpula del Duomo Gaudí d’una fama extraordinària entre els seus contemporanis Gairebé totes les seves obres sobre astronomia i matemàtiques s’han perdut Es dedicà sobretot a la geografia i la cosmografia, i renovà les idees del seu temps En una carta dirigida al portuguès Fernão Martines afirmà que la travessia de l’Atlàntic era el camí més directe cap a l’Orient, i hom creu que fou coneguda per Cristòfor Colom i condicionà en certa manera la seva concepció de l’expedició Confeccionà…
Finn Malmgreen
Meteorologia
Geografia
Explorador i meteoròleg suec.
Estudià, a la Universitat d’Uppsala, ciències de la natura i meteorologia El 1926 prengué part en una expedició al pol nord, duta a terme sota la direcció de Nobile, amb el dirigible “Norge” Morí en un intent de salvació de Nobile i dels altres tripulants del dirigible, accidentat, “Italia”
Roald Amundsen
Geografia
Explorador noruec.
El 1897 fou timoner en l’expedició de De Gerlache a l’Antàrtida Estimulat per alguns científics ale manys, i després d’un període d’estudis a Hamburg, elaborà un detallat projecte per a descobrir el pas del nord-est, que comunica l’Atlàntic amb el Pacífic a l’Amèrica àrtica Al juny del 1903 sortí d’Oslo amb el petit vaixell “Gjøa” cap a l’estret de Lancaster, l’illa del Rei Guillem i finalment a l’illa Herschel, on arribà el 1905 Les seves observacions en aquest període confirmaren el moviment del pol magnètic de la Terra A l’agost del 1906 seguí vorejant la costa nord d’Amèrica i arribà a…
Philipp Cluver
Geografia
Creador de la geografia històrica.
Començà d’estudiar dret a Leiden Viatjà per Europa, i el 1615 s’establí a Leiden, on l’any següent fou nomenat geògraf acadèmic Les seves obres principals són Germaniae Antiquae libri 3 volums, 1616, Sicilia antiqua cum Sardinia et Corsica 1619, Italia antiqua 2 volums, 1624 També féu el primer assaig d’un tractat de geografia històrica i política Introductio in universam geographiam 4 volums, 1624
Pausànies
Geografia
Literatura
Escriptor grec, viatger i geògraf.
Recorregué Palestina, Egipte, Itàlia i, sobretot, Grècia, la descripció de la qual féu en els deu llibres escrits entre el 160 i el 177 dC anomenats Ελλάδος Περιήγησις ‘Descripció de Grècia’, obra escrita en una prosa aticitzant i un estil que recorre a la variatio , imitant Heròdot Bé que les fonts que utilitza són insegures, és una bona font per a l’arqueologia i la història de les religions