Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
raigràs italià
Raigràs italià
Damon Tighe iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Herba anual o biennal, de la família de les gramínies o poàcies, de 0,5-1,5 m d’alçada, cespitosa, amb fulles de 3-8 mm d’amplada, les joves cargolades per les vores, i espigues de 15-30 cm proveïdes d’arestes llargues.
Originària de la regió mediterrània, és molt utilitzada en barreja de gespes, ja que és una de les primeres a germinar i créixer, cobrint la terra de verd També és cultivada com a farratge
Pietro Porta
Botànica
Cristianisme
Clergue i botànic italià.
En companyia de l’apotecari Gregorio Rigo preparà i distribuí per subscripció nombroses exsiccata resultat de les seves campanyes d’herborització per diferents regions d’Itàlia i de l’Europa alpina i mediterrània El 1885 foren objecte de llurs campanyes les Illes Balears sobre les quals publicaren Stirpium in insulis Balearium anno 1885 collectarum enumeratio 1886, traduïda i publicada posteriorment a la “Revista de Menorca”
Pietro Bubani
Botànica
Metge i botànic italià.
Dedicà una gran part de la seva vida a la preparació i la confecció de Flora Pyrenaica , obra monumental i de publicació pòstuma 1897, bàsica per al coneixement de la flora dels Pirineus és autor també de Flora Virgiliana , on estudià la contribució botànica de l’obra de Virgili
Filippo Parlatore
Botànica
Medicina
Metge i botànic italià.
Professor de botànica a Florència 1842-77, és autor de la primera Flora Italiana 1848-74 Collaborà amb PBWebb, i amb APde Candolle en la publicació del Prodromus , del qual redactà el capítol corresponent a les coníferes
Andrea Cesalpino
Botànica
Filosofia
Medicina
Metge, botànic i filòsof italià.
Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang
pèsol d’olor
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, una mica pubescent, de tiges alades de 50 a 200 cm de llargària; de fulles compostes de dos folíols, terminades en circell i amb estípules mig sagitades; de flors purpúries, grosses, oloroses, agrupades en raïms pauciflors o àdhuc uniflors, i de fruits en llegum.
Endèmica de la Itàlia meridional i de Sicília, és conreada com a ornamental
brunel·liàcies
Botànica
Família de rosals integrada per l’únic gènere Brunellia que aplega una quarantena d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts, pròpies dels Andes i de les muntanyes de les Antilles.
Presenten fulles oposades o verticillades i flors petites, haploclamídies i unisexuals No tenen interès econòmic ni ornamental Foren descrites pel botànic italià Gabriello Brunelli segle XVII
carbassonera
Carbassonera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Varietat de carbassera, de la família de les cucurbitàcies, que en comptes d’estendre’s per terra forma una mata erecta, amb fruits allargats, els carbassons.
Les més conreades són la carbassonera d’Itàlia , que té els carbassons allargats i clapats de verd clar, i la carbassonera verda hortense , que té els carbassons oblongs, rectilinis i de color verd fosc
campànula
Campànula
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les campanulàcies, d’arrel grossa, tiges que fan de 30 a 60 cm d’alçada, fulles híspides ovotolanceolades, les inferiors amb un pecíol alat.
Les flors, de color blau violaci, amb un calze que presenta cinc apèndixs reflexos, són arranjades en raïm terminal Els fruits són càpsules dehiscents que s’obren per cinc porus Conreada en jardins, procedeix d’Itàlia
Josep Quer i Martínez
Botànica
Botànic.
Cirurgià major de l’exèrcit espanyol Herboritzà per Espanya, Itàlia i el nord d’Àfrica Iniciador i primer catedràtic del Jardí Botànic de Madrid És autor de la Flora española 1762-84, la primera en el seu gènere, en sis volums, els dos últims a cura de Gómez Ortaga S'interessà repetidament per la fitoteràpia Disertación físico-botánica sobre la uva-ursi o gayuba 1763 i Disertación físico-botánica sobre el uso de la cicuta 1764