Resultats de la cerca

Congrés Internacional de Matemàtics a Toronto, origen de la medalla Fields JC Fields

Fou campió d’Espanya entre el 1978 i el 1992 Des de l’any 1980 fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual obtingué dotze medalles en els europeus 1983, 1987, dues medalles en els Campionats del Món 1986 i participà en els Jocs Paralímpics de Nova York 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, on obtingué un rècord del món, dos ors, dos argents i dos bronzes Com a entrenador, dirigí la selecció catalana i espanyola de natació per a discapacitats físics i fou delegat tècnic de natació del Comitè Paralímpic Internacional També fou president del Club Esportiu F i S El Prat 1984-92 i dels…

Segons el seu Manifiesto Social 1989, els enemics d’MC eren “el nacionalisme burgès”, “el separatisme”, “la Constitució” i “las corrientes amoralistas, secularizantes y extranjerizantes” Consegüentment, centrà les agressions en locals independentistes, sex-shops , saunes i la Clínica Dexeus per pràctiques avortistes El 1994 Francisoud creà el Moviment Patriòtic Català

El seu símbol és Jc

Des del 1984 fou professor numerari i des del 1989 és catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona S'ha especialitzat en l’estudi del món romà i ha centrat la seva tasca de recerca en l’antiguitat tardana i en la numismàtica Des del 1987, a més, ha iniciat una línia de recerca sobre arqueometria amb la creació de l’Equip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona Ha dirigit i participat en diferents treballs d’excavació, sobretot a la ciutat romana de Clunia Burgos Entre les seves publicacions destaca La romanización de la Meseta Norte a través de la circulación…

Ha tingut com a objectiu principal demostrar, amb diverses línies d’investigació, que la història local pot ser un suport molt important per al coneixement de la Història i l’evolució del fenomen cinematogràfic en tots els àmbits La seva tasca es fa extensible a l’organització de cursos, colloquis, conferències, cicles de cinema i projeccions, així com a la realització de tesis doctorals Bibliografia ESTIVILL, J i NOGALES, P "La recerca social i el cinema amateur El cas de la recuperació del patrimoni cinematogràfic al Camp de Tarragona", El patrimoni cinematogràfic a Catalunya…

Vida i obra Llicenciat en dret, doctor en lletres i catedràtic de llengua i literatura, fou membre de la Real Academia Española de la Lengua i director de l’Instituto Nacional del Libro i de l’Institut del Teatre de Barcelona Integrat inicialment en el moviment avantguardista català, collaborà a la revista “Hèlix”, en la redacció de “Fulls grocs” 1929, i publicà l’assaig L’avantguardisme a Catalunya i altres notes de crítica 1932 Els articles de joventut, els recollí el 1974 a Primers assaigs, primers viatges 1929-1935 Collaborador de publicacions com El Sol , “Mirador”, “Azor” i “Cruz y…

Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor…

Poc abans del 1375 compongué en versos apariats un poema intitulat La faula , narració de tipus arturià en la qual l’autor fingeix que és dut meravellosament des del port de Santa Catalina de Sóller a una illa identificable amb Sicília, on, voltat d’elements sobrenaturals, troba en un palau el rei Artús encantat i la seva germana la fada Morgana Tot i que el text és escrit en un provençal força catalanitzat, alguns personatges, com Artús i Morgana, parlen en francès, curiós tret de naturalitat en un ambient tan fantàstic Esmenta molts elements literaris de les llegendes artúriques,…

Els plantejaments teòrics reconeixement de l’ecosistema com a integració total d’organismes i medi, èmfasi en la importància de la informació —mesura de l’organització— i de la història evolutiva com a trets definitoris de tot ecosistema, etc que fonamenten la pràctica científica de Ramon Margalef probablement tenen més d’holístics que de reduccionistes Ell, però, rebutja les discussions estèrils entre partidaris d’uns i altres enfocaments i considera més útil l’acostament de posicions, sempre que no caiguin en exclusivismes Qualsevol consideració de l’ecologia teòrica condueix a enfrontar-se…