Els plantejaments teòrics (reconeixement de l’ecosistema com a integració total d’organismes i medi, èmfasi en la importància de la informació —mesura de l’organització— i de la història evolutiva com a trets definitoris de tot ecosistema, etc.) que fonamenten la pràctica científica de Ramon Margalef probablement tenen més d’holístics que de reduccionistes. Ell, però, rebutja les discussions estèrils entre partidaris d’uns i altres enfocaments i considera més útil l’acostament de posicions, sempre que no caiguin en exclusivismes.
Qualsevol consideració de l’ecologia teòrica condueix a enfrontar-se al dilema o conflicte entre ecologia reduccionista i ecologia holística, que ve a ser una indigestió mental crònica. L’ecologia ‘reduccionista’ es decanta per quedar-se més a prop de les dades d’observació o de les mesures originals i fa un ús ampli de l’estadística elemental. L’holisme, segons una paraula inventada pel general sud-africà J. C. Smuts (1870-1950), es refereix a centrar el punt de vista en el conjunt i se sol justificar dient que el conjunt és més que la suma de les parts, cosa dubtosa i només vàlida com a discurs retòric.
Avui en dia, bona part de l’ecologia tradicional està quedant gairebé aixafada entre dues versions més poderoses de la mateixa ciència: per una banda, l’acumulació de dades bàsiques, en petits projectes de recerca, troba certes facilitats tant per al seu finançament com per a la publicació dels resultats. Per una altra banda, assistim al desenvolupament d’una ecologia planetària o global, motivada per temes com l’efecte hivernacle, la destrucció de l’Amazònia, el ‘forat de la capa d’ozó’ o els abocaments de petroli, que són promocionats per entitats amb molts recursos, necessaris per a organitzar una vigilància de tot el planeta. Crec que l’ecologia tradicional s’està descomponent en un mosaic d’hipòtesis, algunes interessants i altres menys, algunes contradictòries o fins i tot frívoles. Mentre que la major part de les ciències han pretès aprofundir els seus fonaments, l’ecologia s’ha poblat de conceptes, hipòtesis, rarament teories, que se solen conservar desconnectades les unes de les altres. Un ecòleg a l’antiga lamenta tant la manca d’infraestructura teòrica comuna com la progressiva desvaloració del punt de vista naturalístic.”
“Teoría de los sistemas ecológicos” Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona (1991). Reproduït a partir de Publicacions de la Universitat de Barcelona
Traducció: Josep M. Camarasa