Resultats de la cerca

Debutà a la Volta Ciclista a Catalunya l’any 1943 Formà part del Club Ciclista Granollers i fou professional entre el 1945 i el 1955 El 1947 participà en la Vuelta a Espanya Guanyà la cursa del Circuit de Jalón 1948, el Gran Premi de Llevant 1949 i fou segon al Trofeu Jaumandreu 1950 També fou segon 1953 i tercer 1947 al Gran Premi de Catalunya, i en guanyà una etapa el 1950 Respecte al ciclocròs, el 1953 fou subcampió d’Espanya i tercer el 1948 També aconseguí la cinquena posició al Campionat del Món de ciclocròs 1953 L’any 1954 s’incorporà al Club Ciclista Barcelonès, i el 1955, al Mariotas…

Guanyà la cursa per a neòfits de Barcelona 1908 i fou subcampió d’Espanya, sota el nom de Copa Ciutat de Viena 1909 En la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, fou segon en la general i primer en la classificació de corredors de segona categoria 1912 Aquell mateix any guanyà les Sis Hores de Pista amb Josep Magdalena

Competí durant la dècada de 1950 Presidí el Club Ciclista Provençalenc a partir del 1957 i en diverses etapes Sota el seu mandat s’inicià l’historial dels trofeus Joan Campillo i Mossèn Borràs

Guanyà 1984 i quedà segon 1985 en la Volta Internacional a la Província de Lleida Fou professional amb els equips Kelme 1987-88, Helios CR 1989, Tulip Computers 1990 i Artiach 1991-92 Destaquen les victòries en el Critèrium de Manlleu 1990, 1991, el segon lloc en l’Escalada a Montjuïc i el tercer en la Setmana Catalana de Ciclisme

Com a ciclista amateur guanyà una edició de l’Escalada a Montjuïc i de la Volta a la Vall d’Aran També participà en curses de BTT Llicenciat en INEF l’any 1985, realitzà un màster d’alt rendiment esportiu i fitxà per Nike Athlete Fitness Fou un dels introductors del ciclisme en pista coberta a Espanya l’any 1995 També fou professor de preparació física d’alt rendiment i preparador esportiu del CB Joventut de Badalona, dels tennistes Emilio i Arantxa Sánchez Vicario, i de ciclistes com Roberto Heras o Josep Antoni Hermida És coautor del llibre L’entrenador personal pel fitness i la salut , i…

Competí com a professional amb el Futbol Club Barcelona 1940-45, el Galindo Cicles Tabay 1946, el Santamaría 1947 i el Casa Galindo-Sangalhos 1948 Fou cinc cops campió d’Espanya, tres de ciclocròs 1947 i dos de fons de carretera, i es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs 1939 i de fons de carretera 1942, 1943, 1944, 1947 Guanyà la Volta a Llevant 1946 i cinc etapes de la Vuelta a Espanya Disputà dues edicions del Tour de França Es retirà el 1950 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Fou campió d’Espanya de velocitat 1911, 1915 i guanyà diverses competicions de pista en l’àmbit internacional, principalment a París Deixà la competició el 1926 i un any després començà a treballar com a auxiliar i massatgista Gestionà la trajectòria de ciclistes com José Cebrián i exercí de preparador als equips del FC Barcelona i el Neumáticos Galindo, on coincidí amb Miquel Poblet, ciclista que auxilià durant els anys posteriors Morí durant un viatge a França per treballar com a massatgista de Miquel Poblet en el Campionat del Món del 1958

Guanyà la Volta a Tarragona 2004 Fou professional amb el Catalunya-Àngel Mir 2005 i el Massi 2006

Fundà la Penya Ciclista Colomina juntament amb Àngel Lleó 1964 Els primers anys d’activitat organitzà diverses curses de carretera i de pista al velòdrom de Lleida, diferents Campionats de Catalunya i proves amb professionals Des del 1970 dirigí l’organització de la Volta Ciclista Internacional a la Província de Lleida Creà un equip que competí al Torneig Intervelòdroms d’àmbit català i estatal i un altre de carretera per a categoria amateur Posteriorment, formà un equip de bicicleta tot terreny i se centrà en l’organització de proves de BTT incloses a la Copa Maxxis, Copa d’Espanya i Copa…

Fill d’un antic director i entrenador de ciclisme es formà en l’equip Iberdrola, i assolí el Memorial Valenciaga 2000, el seu principal èxit com a  amateur S’estrenà com a professional el 2001 a l’equip ONCE-Eroski Es guanyà el sobrenom de Purito en un entrenament amb els companys més veterans en el seu primer any com a professional En una pujada els avançà a tots i féu veure que encara li sobraven forces per fumar un cigar Guanyà les tres grans curses professionals de Catalunya, l’Escalada a Montjuïc 2001, la Setmana Catalana 2004 i la Volta a Catalunya 2010 i 2014 El seu palmarès inclou…