Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Juneda, de 47,35 km 2 , es troba al sector septentrional de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell, a la zona de contacte entre un paisatge encara urgellès, regat pel canal d’Urgell, i la plataforma garriguenca S, on s’alça el Tossal Gros 482 m Limita amb els termes garriguencs de Puiggròs E, les Borges Blanques SE, Cervià de les Garrigues S, Castelldans SW i W, un enclavat el Masroig de les Borges Blanques W, amb el segrianenc de Puigverd de Lleida NW i amb Torregrossa N, que pertany al Pla d’Urgell Té un enclavament l’Infern entre els termes de…

La seva situació privilegiada sobre una altura que domina la vall del torrent de Femosa afavorí el fet que Juneda es convertís en una de les defenses més orientals de la taifa de Lleida Les fonts no ens parlen del castell fins que ja era a mans dels senyors feudals L’esment més antic del castell i el lloc de Juneda es troba al testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera, senyor del lloc, de l’any 1133, en el qual féu donació del castell de Juneda al seu nét Pere en alou, de la mateixa manera que el tenia pel comte El castell i terme de …

Des del s XII pertangué als Cervera, i passà, vers el 1356, als vescomtes de Vilamur, més tard als Anglesola, barons de Bellpuig, i finalment 1381 als comtes de Cardona

Fundat l’any 1918, començà disputant partits amistosos En el de la festa major del 1930 l’equip fou reforçat pels jugadors Arocha, Guzmán i López, del FC Barcelona El 1940 s’inscriví a la Federació Catalana i al final dels anys seixanta ascendí a primera territorial, categoria que alternà durant uns quants anys amb la segona territorial Al principi dels anys setanta fou reforçat per l’exbarcelonista Ribelles Estigué inactiu entre el 1988 i el 1990 La temporada 1999-2000, després de diversos ascensos, pujà a preferent, on jugà les temporades 2000-01 i 2002-03 Posteriorment tornà a primera…

Malgrat que el lloc de Juneda és conegut des del 1133, no es tenen referències de la seva església parroquial fins a les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, on apareix el “ rectore ecclesie de Juneta ” L’any 1361, i amb motiu d’una visita pastoral, l’església de Santa Maria apareix com a cap d’una parròquia que tenia com a sufragànies les esglésies de Vimpeli, Puiggròs, Vilaplana i d’altres Actualment, l’església parroquial, dedicada a la Transfiguració, pertany al segle XVIII

Aquesta església és la capella del veïnat de Miravall, situat al sud de Juneda, tocant al terme de Castelldans Se’n té notícia per primera vegada en la visita pastoral del bisbat de Lleida de l‘any 1361, en què consta que era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Castelldans Actualment és un edifici refet, amb una façana amb trets renaixentistes

Cursà peritatge mercantil, però finalment es dedicà a la literatura i al periodisme Després d’una etapa inicial maragalliana, s’adscriví a un Noucentisme sota el model de Josep Carner La seva obra publicada, pòstuma, comprèn el recull Les hores gerdes 1931 i Poesies 1995 que inclou tota l’obra poètica També escriví narracions curtes i feu traduccions

Entre el 1996 i el 2004 guanyà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya individuals en l’especialitat lliure, en figures obligatòries i en combinada També participà en campionats internacionals, dels quals destaca el primer lloc en lliure del Trofeu Internacional d’Itàlia 1999 Fou entrenadora del Club Hoquei Juneda i el Club Patins Bordeta Fou condecorada per la Diputació de Barcelona 1997, 1998, 1999 i per la Diputació de Lleida 2013

Al patrimoni heretat del seu pare, ajuntà el castell de Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d’Anglesola Prengué part en la conquesta de Lleida 1149, al costat del comte d’Urgell, Ermengol VI, i de les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV Fou administrador de la part de Lleida que correspongué al comte d’Urgell i s’installà en un gran casal conservat fins a la fi del segle XIV, mentre Guillem Ramon de Montcada, representant del comte de Barcelona, s’installà a la Suda, règim que subsistí fins el 1228, en aconseguir Jaume I la renúncia d’Aurembiaix, aleshores comtessa d’Urgell,…