Resultats de la cerca

Fill d’un veterinari de l’exèrcit, fou redactor i director, a Madrid, d' El País , òrgan zorrillista, i després fundà i dirigí El Progreso 1897 Intentà una aproximació a certs sectors de l’exèrcit i alhora als obrers i acceptà de fer, des del seu periòdic, propaganda de la campanya revisionista del procés de Montjuïc Formà part de la candidatura comuna republicana de Barcelona —en representació dels progressistes— en les eleccions per a diputats a corts del 1901 Sorprenentment, aconseguí de guanyar i d’ésser reelegit el 1903 i el 1905, gràcies, sobretot, a la seva demagògia obrerista i a la…

Lerroux és elegit pels republicans

Alejandro Lerroux funda el Partit Radical

Quart govern d’Alejandro Lerroux García al qual s’incorporen tres ministres de la CEDA Com a protesta, l’Aliança Obrera convoca una vaga general i s’inicia a Catalunya i Astúries un moviment revolucionari fets d’Octubre

Nou govern Lerroux amb cinc ministres de la CEDA

Lerroux es veu forçat a dimitir com a ministre d’Estat a causa de l’escàndol de l’estraperlo

Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament en la multiplicació dels…

Els orígens Tot i comptar amb l’adhesió del blasquisme valencià i d’importants fraccions republicanes de Madrid, Aragó i Andalusia occidental, el patrimoni bàsic i el precedent inexcusable del nou partit era el moviment republicà lerrouxista que s’havia anat desenvolupant a Catalunya des del 1901 Arran de la seva elecció com a diputat per Barcelona, al maig del 1901, dins una fràgil aliança de federals, progressistes i fusionistes, el periodista madrileny Alejandro Lerroux García intuí l’enorme potencial polític d’esquerres que la capital catalana, la més gran concentració obrera i popular de…

En el seu programa electoral, al costat d’una declaració de principis netament republicana i catalanista, defensà una posició social progressista Es presentà a les eleccions generals d’abril del 1916 en coalició amb un candidat isolat, el doctor Jaume Queraltó Les eleccions donaren la majoria a la Lliga Regionalista i les minories al partit radical de Lerroux No reeixí tampoc en les eleccions provincials del 1917 En collaboració amb la Joventut Republicana de Lleida, dirigida per Humbert Torres i Lluís Companys, i altres membres de l’antiga Unió Federal Nacionalista Republicana,…

El 1906, però, els plantejaments unitaris de Solidaritat Catalana trencaren el partit al Principat les seves bases més populars i urbanes, els quadres de mentalitat política més moderna i professional es manifestaren antisolidaris i seguiren Lerroux en la creació del Partido Republicano Radical 1908 Els sectors més mesocràtics i comarcals, els dirigents de perfil més moderat i tradicional, d’actitud més amateur , comptaren amb el prestigi de Salmerón per a conservar la legitimitat de la UR i la incorporaren a la coalició solidària, dins la qual obtingueren set diputats El seu portaveu fou el…