Resultats de la cerca

Es caracteritzen pel seu contingut variable d’aigua, que desapareix en escalfar el cristall i es torna a recuperar en atmosfera humida Hom pot agrupar les zeolites en zeolites cúbiques o pseudocúbiques com l’analcima i la cabasita, zeolites fibroses com ara la natrolita i zeolites laminars com ara l’heulandita

En els límits entre els grans, Becke observà unes línies lluminoses molt fines que es desplacen devers el gra menys refringent quan hom abaixa el tub del microscopi D’aquesta manera, pot ésser avaluat el valor relatiu de l’índex de refracció dels diferents minerals, prenent-ne un per exemple, el quars com a referència

Totes les roques són formades per diverses espècies minerals, cadascuna amb propietats característiques Així, doncs, en el granit hom troba fonamentalment tres espècies minerals el quars, l’ortosa i la mica La majoria de les roques són coherents i poc deformables, però n'hi ha algunes d’incoherents, com ara la sorra, i d’altres de plàstiques, com l’argila En alguns casos un sol mineral pot originar diferents tipus de roques, com el cas del quars, que forma les sorres, el gres i les quarsites Tots els petròlegs d’avui estan d’acord a…

Les molasses són formades per roques detrítiques, especialment gresos quarsífers amb ciment calcari, que inclouen també restes de closques de molluscs i de briozous també hom hi troba conglomerats Els materials que formen les molasses són típics de les planes costaneres deltaiques i procedeixen de la denudació de les serralades més pròximes en vies de formació sovint el sostre d’aquestes formacions són dipòsits salins i continentals Les molasses, essent només afectades pels períodes més tardans de l’evolució del geosinclinal,…

Aquest terme és molt més ampli que el de petrografia , puix que la petrologia, a més d’incloure l’aspecte descriptiu de les roques, n'estudia l’origen, com s’han format i com han evolucionat a través del temps també comprèn l’estudi dels diferents elements minerals que formen una roca i les relacions entre aquests elements

El creixement d’un cristall consisteix, bàsicament, en l’adjunció dels constituents elementals àtom, ions, molècules del medi mare en què és submergit el cristall, a les cares ja existents del cristall Aquest mecanisme depèn del transport de matèria i calor experimentat en les interfícies cristall/medi mare, i de la cinètica de les interfícies En termes molt simplificats, els constituents elementals del medi mare una solució, un vapor, una solució sòlida, etc incideixen sobre la superfície del cristall, “rellisquen” sobre les cares ja…

Presenten anisotropia aquelles substàncies en els cristalls de les quals les molècules o ions no són disposats idènticament en totes les direccions Hom constata diferències sensibles quant a propagació de la llum índex de refracció, resistència a la tracció, dilatació lineal, piezoelectricitat, etc S'oposa a la isotropia

Les roques bàsiques més importants són els gabres i els basalts Els minerals-tipus que les componen són l’augita, l’amfíbol, l’olivina i les plagiòclasis neutres i bàsiques

La seva composició és d’un 90-70% d' albita NaAlSi 3 O 8 i d’un 10-30% d' anortita CaAl 2 Si 2 O 8 Té una duresa 6 i una densitat 2,63-2,66 Hom pot trobar-la a les monzonites i a les granodiorites

Suposa una recristallització a gran escala, el resultat final de la qual és una textura granoblàstica consistent en un mosaic de cristalls de dolomita de dimensions mitjanes a grosses, la majoria dels quals tenen formes ben definides, amb el contorn en forma de romb Bé que la dolomita pot precipitar-se directament, hom admet que el procés normal és la formació per substitució, la qual ha estat contemporània amb la formació del sediment, o bé s’ha originat poc temps després sota l’aigua, en relació amb els moviments del fons marí Les condicions per a aquestes substitucions són…