Resultats de la cerca
Es mostren 660 resultats
Atacama Large Millimeter Array
ESO (CC BY 2.0)
Astronomia
Telescopi interferomètric de grans dimensions.
És format per un total de 66 antenes o radiotelescopis, dividides en un conjunt principal de 54 antenes, de 12 m de diàmetre, més un altre petit conjunt més compacte, format per 12 antenes de 7 m, i connectades mitjançant fibra òptica per a operar com un únic instrument fent servir la tècnica de la interferometria Les antenes poden adoptar diferents orientacions, amb línies de bases entre els 150 m i els 16 km, depenent del tipus d’observació que s’hi vulgui realitzar L’instrument és sensible a longituds d’ona entre 350 μm i 10 mm, i té una resolució espacial de 10 milisegons d’arc L’…
exobiologia
© Fototeca.cat
Biologia
Astronomia
Ciència que investiga la possible existència de vida extraterrestre.
Aquesta ciència presenta diversos aspectes principals Primerament investiga les condicions físiques i químiques que han estat essencials per al naixement de la vida sobre la Terra i aquelles que després n'han presidit l’evolució i la complexificació ulteriors D’aquesta manera hom intenta establir quines són les condicions ambientals mínimes per tal que la vida pugui establir-se i desenvolupar-se Aquests coneixements permetrien determinar els possibles enclavaments exteriors a la Terra capaços de donar suport a l’evolució de la vida, per dirigir cap a ells ulteriors investigacions de tipus…
Haumea
NASA (2008)
Astronomia
Planeta nan situat al cinturó de Kuiper.
Fou descobert independentment per dos equips d’astrònoms, un dels EUA i un d’Espanya, que publicaren els seus resultats el 2004 i el 2005 respectivament Es tracta d’un cos ellipsoidal amb unes dimensions aproximades de 2000 x 1500 x 1000 km, amb una massa de 4×10 21 kg, igual a un terç de la de Plutó Descriu una òrbita molt excèntrica al voltant del Sol, amb el periheli situat a 34,7 unitats astronòmiques i l’afeli, a 51,5 Haumea té dos petits satèllits, Hi’iaka i Namaka El nom d’Haumea prové de la deessa hawaiana de la fertilitat, lloc a on es troba situat el telescopi amb què fou descobert…
cometa Machholz
Stefan Seip
Astronomia
Cometa descobert per Don Machholz el 27 d’agost de 2004.
El seu màxim apropament a la Terra es produí el 5 de gener de 2005 Assolí una lluminositat màxima corresponent a una magnitud de 4, amb la qual cosa arribà a ésser visible sense necessitat de cap instrument òptic
pols interestel·lar
Astronomia
Pols formada de petites partícules sòlides (0,00005 cm de diàmetre) presents a les nebuloses fosques de les galàxies.
Aquest material és el responsable de l’enfosquiment i l'envermelliment interestellar de la llum que prové dels estels, ja que dispersa i absorbeix una part d’aquesta llum Aquesta és una de les principals dificultats per a determinar les distàncies estellars amb exactitud Una gran part de la Galàxia, especialment el seu nucli, és oculta darrere de núvols de pols interestellar, encara que la seva massa sigui solament el 0,1% de la massa total de la Galàxia La seva temperatura és molt baixa 20 K i la seva densitat també 10 2 5 g/cm 3 La seva composició és encara molt…
atmosfera planetària
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes gasoses externes de diversos cossos celestes.
Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de 0,007 el dels…
tipus espectral
Astronomia
Cadascuna de les classes en què hom pot dividir el conjunt dels estels, d’acord amb les característiques de llurs espectres.
La classificació per tipus espectrals és molt aproximadament una ordenació dels estels d’acord amb llurs temperatures Actualment hom admet l’existència de vuit tipus distints, que són designats respectivament per les lletres majúscules O, B, A, F, G, K, M i C Els estels del tipus O són els més calents i els més blaus, mentre que els del tipus C són els més freds i els més vermells Dins cada tipus hi ha una subdivisió en cinc subclasses, que corresponen a diferències de pressió Hom designa aquestes subclasses amb les cinc primeres xifres romanes la classe I correspon…
reducció a la posició aparent
Astronomia
Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet els valors de les coordenades d’un astre tal com apareixen en un catàleg estel·lar, per trobar els valors actuals de les coordenades d’aquest mateix astre.
Les coordenades dels astres donades pels catàlegs estellars són referides a una època determinada, que hom sempre fa coincidir amb l’inici d’un cert any astronòmic Per a trobar el corresponent valor d’aquestes coordenades en un altre instant cal efectuar una sèrie de correccions que corresponen als diferents canvis introduïts per una sèrie de factors en la posició aparent de l’estel, durant l’interval de temps que separa les dues dates Aquests factors són el moviment propi de l’estel, la parallaxi , la precessió dels equinoccis , la nutació i l' aberració de la llum
observatori de San Fernando
Astronomia
Observatori astronòmic situat a les proximitats de San Fernando (Cadis).
Fou edificat entre els anys 1763 i 1798 al turó de Torre Alta, a càrrec de la marina espanyola, de la qual depèn actualment Entre els seus instruments destaquen un telescopi equatorial fotogràfic i una ullera meridiana A partir del 1791 començà la publicació de l' Almanaque náutico , que conté els elements de les òrbites dels planetes i de la Lluna, com també llurs posicions al firmament i les del Sol A més, conté les posicions de gairebé un miler d’estels escollits entre els visibles a ull nu Durant molts anys, el meridià de San Fernando serví com a meridià de referència en els…
observatori Pulkovo
Astronomia
Observatori astronòmic situat a les proximitats de Leningrad.
Fou fundat l’any 1839 i disposava d’un telescopi refractor de 38 cm que fou durant molts anys el més gran del món L’any 1878 hom en construí un altre de 76 cm L’edifici i els seus instruments foren destruïts durant la Segona Guerra Mundial, però hom pogué salvar les lents dels telescopis i, acabada la guerra, l’observatori fou reconstruït Actualment disposa també d’una torre solar, amb tots els instruments específics per a l’estudi del Sol, i d’un gran radiotelescopi