Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
muntar les creus
Indústria tèxtil
En els telers a mà, fer córrer les dues canyes o creus de l’ordit per tota la llargària del seu estès fins a col·locar-les vora el plegador d’ordit cada vegada que, a causa del desenrotllament d’aquest darrer, les creus arriben a ésser massa a prop dels lliços o del cos jacquard i dificulten el tissatge.
reixa de les agulles
Indústria tèxtil
Engraellat que aguanta el taló de les agulles en la màquina jacquard.
reixa de les calques
Indústria tèxtil
Engraellat que guia l’extrem lliure de les palanques que mouen els lliços, en el teler mecànic.
post de les agulles
Indústria tèxtil
Planxa vertical que aguanta les agulles per l’extremitat per la qual reben l’acció dels cartons en la màquina jacquard.
cop de les taules
Indústria tèxtil
Cop que rep cadascuna de les passades de trama, en l’operació del tissatge, en ésser pressionada per la pua fins a ocupar el lloc corresponent.
màquina metxera
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat…
xarxa
© Arxiu Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de fils nuats formant una retícula semblant a la de les xarxes de pescar, però destinades a altres usos; malla.
berguedana
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons…
batre
Indústria tèxtil
Formar les malles en les màquines de teixit de punt.
Es fan passar les malles de la passada anterior per sobre el bec de l’agulla de premsa o la llengüeta de l’agulla selfactina, fins que cauen en trobar el buit, moment que les malles són retingudes per les recollides formades un moment abans i és formada una nova filera de malles
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina