Resultats de la cerca

Fill de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d' Ermessenda La seva obra més important fou el repoblament del centre de Catalunya, devastat i quasi despoblat des de la revolta d’Aissó i Guillemó i la incursió d’Abū Marwān el 827 La inicià per la vall de Lord 872 a 878 i la prosseguí pel Ripollès des del 879, Osona des del 881 i el Bages des del 889, fins a deixar establerta la frontera amb els sarraïns al llarg de la partició d’aigües entre la conca del Llobregat i la del Segre Fundà el monestir de Ripoll 879 i el de Sant Joan de les Abadesses consagrat el 887 Organitzà el comtat d’…

Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i…

Estudià a la Universitat de Barcelona i a l’escola superior de paleografia i diplomàtica, de Madrid Ordenà els arxius municipal i capitular de Manresa i fou nomenat arxiver municipal 1882, diocesà i cronista oficial de la ciutat 1896, fins a la seva mort Adquirí una sòlida formació en la cultura clàssica des de molt jove i seguí els estudis d’arxivística, arqueologia i diplomàtica La seva vida professional l’exercí bàsicament en l’àmbit de la política, primer com a diputat a corts de la Lliga Regionalista 1899-1910 i posteriorment com a senador del regne 1910-23  La seva producció…

Cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona Exercí d’advocat a Reus Fou president del Foment Nacionalista Republicà de Reus 1930, un dels centres polítics que el març del 1931 contribuïren a constituir el partit Esquerra Republicana de Catalunya , del comitè executiu del qual fou elegit membre Proclamada la Segona República, formà part de l’assemblea de la diputació de la Generalitat de Catalunya que aprovà el projecte d’ Estatut de Catalunya del 1932 , que fou presentat a les corts constituents Membre de la comissió jurídica assessora del govern de la Generalitat…

Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort després del 812…

Fill i successor de Borrell II de Barcelona i de la seva muller Letgarda de Roergue Des del 986 havia estat associat al govern dels comtats pel seu pare Al començament del 993 ja era casat amb Ermessenda de Carcassona Sembla que el seu pare ja s’havia retirat del regiment dels seus estats set mesos abans de morir Fou el primer comte català que encunyà moneda amb el seu nom El 1002, acompanyat del bisbe de Vic Arnulf, visità, a Roma, Silvestre II per resoldre un problema greu relatiu a Sant Benet de Bages Vers els anys 1001 i 1002 hagué de sofrir un greu atac d' Almansor que destruí Manresa…

Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes deCarcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills…

Fill de miner, treballà de jove com a peó a mines de Biscaia El 1905 anà a França i a Algèria Des d’aquí començà a collaborar a Tierra y Libertad de Barcelona, on arribà per l’agost del 1914 Aviat destacà com orador de l’Ateneu Sindicalista i com a organitzador sindical S'alineà amb els anarquistes purs i ingressà en el grup editor de Tierra y Libertad Participà en el Congrés Internacional de la Pau Ferrol 1915, d’on sorgiren els primers intents reorganitzadors de la CNT a nivell espanyol, i intervingué en la preparació de la vaga revolucionària d’agost del 1917 Des del 1915 collaborà també…