Resultats de la cerca

L’any 1977 passà a denominar-se Costes del Rosselló

La matèria orgànica contaminació orgànica , procedent sobretot dels nuclis urbans, eutrofitza l’aigua eutrofització i en consumeix l’oxigen dissolt la qual cosa és un factor limitador per a moltes espècies L’eutrofització, fenomen de ritme lent a la natura, és accelerat enormement per l’acció de l’home Les diferents activitats i explotacions humanes aporten a les aigües els següents contaminants pesticides herbicides o defoliants amb dioxina, paraquat, etc, molt tòxics i teratògens fungicides amb mercuri, que és transportat i es concentra després a les…

Segons aquesta teoria, malgrat la divisió de l’Església en diverses confessions o províncies excloses de la comunió les unes de les altres, cadascuna d’elles pot ésser una branca de l’única església de Crist, mentre mantingui la fe de l’església original indivisa i la successió apostòlica dels seus bisbes

Fou utilitzada per ell mateix per a fer els càlculs astronòmics destinats a comprovar la validesa de les lleis de la mecànica que havia enunciat Els seguidors de Newton a Anglaterra i els deixebles de Leibniz a l’Europa continental sostingueren una controvèrsia, a conseqüència de la qual hom arribà a formular una teoria anàloga a la de les fluxions, però amb una notació diferent, que és la utilitzada encara actualment anàlisi matemàtica

És equivalent al formalisme de la mecànica ondulatòria desenvolupada per Schrödinger, en què les variables són descrites per operadors

S'aplica, sobretot, amb relació a les lleis penals i d’ordre públic Només en són eximits persones, edificis i vaixells afectats per l'extraterritorialitat

Es caracteritzen pel seu contingut variable d’aigua, que desapareix en escalfar el cristall i es torna a recuperar en atmosfera humida Hom pot agrupar les zeolites en zeolites cúbiques o pseudocúbiques com l’analcima i la cabasita, zeolites fibroses com ara la natrolita i zeolites laminars com ara l’heulandita

Quantitativament segueix la llei exponencial I x = I 0 exp — αx , on I és la intensitat després de travessar l’absorbidor I 0 la intensitat inicial α , el coeficient d’absorció, i x , la distància recorreguda dins el medi absorbent Rigorosament, aquesta fórmula va multiplicada per un coeficient que depèn del tipus d’interacció que té lloc entre les radiacions i la matèria

D’una banda si hom disposa d’un alfabet finit OOO = {a 1 ,,a n } i, per concatenació, construeix els mots M = ζ 1 ζ r , on cada símbol ζ i és una de les lletres a j ∈ OOO d’aquest alfabet i r ∈ ℕ si, d’altra banda, hom disposa d’un cert diccionari que estableix l’equivalència de certes parelles de mots i, finalment, hom accepta el fet que, en substituir en un mot M = M 1 mM 2 un cert sumbmot m per un altre mot m´ equivalent, obté un mot equivalent M´ = M 1 m' M 2 Cal plantejar la pregunta següent donats dos mots arbitraris M i N , hi ha algun algorisme que permeti de decidir si…