Resultats de la cerca

El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei, la senyoria de la foia de Castalla Llur fill es cognominà Pere Lladró de Vilanova , heretà la senyoria de Manzanera i comprà 1386 a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388 El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares del segon vescomte de Xelva Ramon Lladró de Vilanova i…

Fou creada el 1953 pels germans Joan, Josep i Vicent Lladró i Dolz, treballadors del sector de la ceràmica que començaren a fabricar i vendre escultures de porcellana des del forn familiar d’Almàssera Horta El 1958 s’establiren pel seu compte a Tavernes Blanques La forta demanda afavorí l’expansió de l’empresa, que obrí una primera botiga a València i molt aviat mostrà vocació exportadora El 1962 la companyia creà una escola de formació professional, el 1969 inaugurà la Ciutat de la Porcellana, amb fàbriques, oficines i installacions d’oci per als empleats, i el 1980 obrí un…

D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado 1849, que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto , no estrenada, i la revista Diciembre y Enero 1870 En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera 1855, El sereno d’Alfafar 1858 i El mejor marido, o Cento el de Meliana 1858, estrenades al Princesa de…

Escriví en català sainets i drames, alguns dels quals gaudiren d’acceptació Rafaela la filanera, El sereno d’Alfafar, Cento el de Meliana, Una nit en la fira, Els francesos en València, El titot de Nadal, El reliquiari de plata, etc Llegí el seu poema històric Lucrècia profanada en l’acte durant el qual hom decidí la fundació de la societat Lo Rat Penat 1878 En castellà escriví obres per al teatre, com ara Los cómplices y el desheredado 1849, La destrucción de Sagunto i Los desertores

De la família dels comtes de Carlet professà al convent del Carme de València del qual fou prior el 1634, i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia Fou definidor de la província d’Aragó És autor d' Universae Dialecticae praeviae synopsis 1624, Commentaria in Aristotelis Dialecticam 1624, Commentaria in Aristotelis Logicam 1625, Commentaria in reliquos libros Philosophiae 1630 Deixà manuscrit un Tractatus Theologici

Fill de Ramon de Vilanova i Maria Lladró de Vidaure i net de Vidal de Vilanova Educat a la cort, fou conseller, camarlenc i algutzir de Pere III de Catalunya-Aragó, i actuà com a missatger entre el seu avi, malalt, i el rei durant les qüestions de la Unió valenciana 1347 Prengué part en la batalla de Mislata 1348 Anà en ajut d’Alfons XI de Castella al setge de Gibraltar 1349, però, descontent, en tornà Alfons es queixà d’ell i Pere III el feu empresonar, sense greus conseqüències Anà amb el rei a Sardenya 1354-55 Durant la guerra de Castella aconseguí de trencar el bloqueig…

Sogidei, matriu de la companyia de porcellanes Lladró, celebra una junta general extraordinària a la seu de Tavernes Blanques Horta del Nord, en la qual acorda acceptar l’oferta de compra del grup PHI Industrial Lladró, una de les empreses més destacades de capital autòcton valencià, va ser creada el 1953 pels germans Lladró i va aconseguir una considerable projecció internacional, tot i que els darrers anys ha entrat en un període de pèrdues continuades

Després d’un plet, originat el 1655 a la mort sense fills mascles del tercer comte, passà a una altra línia dels Lladró, i, a l’extinció d’aquesta 1670, passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real i després als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa i als Silva, ducs de Miranda

Per la seva filla Elvira de Pallars i de Mur la representació de la línia passà als Lladró de Vilanova, vescomtes de Xelva, que empraren també, com a primer cognom, el de Pallars o el de Lladró de Pallars Altres línies, segurament illegítimes, estigueren establertes a Llimiana i a Tirvià i encara existien a mitjan segle XVI