Resultats de la cerca
Es mostren 484 resultats
Llançà
Llançà a primer terme; al fons, el Port de Llançà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Llançà, de 27,98 km 2 , al sector septentrional costaner de la comarca, al N de la península del Cap de Creus, comprèn les terres que formen la vall de la riera de Valleta i les muntanyes que l’envolten, a la zona de contacte entre els vessants sud-oriental de la serra de l’Albera i l’extrem septentrional de la serra de Rodes Formen el municipi la vila de Llançà, que n’és el cap, amb el seu barri marítim del Port de Llançà, avui gairebé units, l’…
llança
Història
Arma ofensiva consistent en un pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant, sovint adornat d’una bandereta, usada especialment per soldats de cavall.
Hom pot fer remuntar la invenció de la llança a l’època paleolítica, en què la punta era de sílex tallat, posteriorment substituït per metall Utilitzada per a mantenir l’enemic a distància, la llança fou feta més llarga progressivament A l’edat mitjana hom emprà la llança curta i la llança llarga i pesant, que fou l’arma dels cavallers Perdé la seva importància des de la fi del s XV, i amb la utilització de les armes de foc caigué en desús i esdevingué una arma secundària
llança
Peça llarga de fusta unida pel seu extrem inferior al joc de la part de davant d’un carruatge, a cada costat de la qual s’enganxa un cavall, una mula, etc.
llança manesa
Militar
Llança de petites dimensions que hom podia brandar amb una sola mà.
rompre una llança
Història
Trencar la llança en una topada amb l’adversari en un torneig, una lluita, etc.
ferro de llança
Heràldica
Moble, la forma ordinària del qual és la d’un ferro agut.
En algunes armes alemanyes i angleses té l’aspecte d’una corona antiga de tres raigs, per la qual cosa s’anomena coroneta alKronlein angcoronel
el Port de Llançà
Barri
Barri marítim del municipi de Llançà (Alt Empordà), situat al S de l’estuari de la riera de la Valleta.
Antic lloc de pescadors, ha esdevingut centre turístic i residencial estiueig, que tendeix a unir-se amb la vila A mig camí s’aixeca el santuari de la Mare de Déu del Port , bastit el 1691, sufragani de la parròquia
tuc de la Llança
Cim
Cim culminant (2 658 m alt.) del massís de Vaqueira, entre els termes de Sorpe i de Gil, al Pallars Sobirà, prop del límit amb la Vall d’Aran, que domina pel N la cometa dels Erculls i el port de la Bonaigua.
Benet de Llança i d’Esquivel
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera Llicenciat en dret fou, pel seu matrimoni 1849 amb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la diputació de Barcelona En collaboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas 1850, així com altres drames que no publicà Mantingué una llarga i significativa correspondència 1846-65 amb Francesc Pi i Margall, conservada, així com també…