Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Francesc Tomàs de Taixequet i Frígola
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill de Bartomeu Tomàs, que havia ocupat diversos càrrecs municipals de Llucmajor i havia acompanyat els dirigents agermanats mallorquins a la cort de Valladolid Almenys des del 1529 habitava a la ciutat de Mallorca, on fou beneficiat de la seu i mestre en teologia Bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya per nomenament el 1558 Tingué cura de l’educació del seu nebot Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà fill del seu germà notari, Damià, que féu hereu Aquest el representà al concili de Trento
Tomàs Montserrat i Ginard
Fotografia
Cristianisme
Eclesiàstic i fotògraf.
Fou capellà del seu poble Interessat per la fotografia, captà personatges i escenes de la vida rural i tradicional de l’illa de Mallorca
Antoni Josep Pont i Llodrà
Cristianisme
Sacerdot i músic.
Fou organista de la parròquia de la seva vila i el 1897 fundà, juntament amb Antoni Noguera, la Capella de Manacor, que tingué molta relació amb els intellectuals regionalistes mallorquins Dirigí també la capella de la seu de Mallorca i replegà tonades populars mallorquines, publicades en part per Felip Pedrell en el seu Cancionero musical español El seu germà Andreu Pont i Llodrà Manacor 1861 — Llucmajor 1938, sacerdot, dirigí La Gaceta de Mallorca 1907-10, d’un catolicisme força avançat socialment
Jeroni Boscana
Cristianisme
Missioner franciscà.
Treballà a les missions californianes de La Purísima Concepción 1806, San Luis Rey 1811, San Juan Capistrano 1814 i San Gabriel 1826, on morí de mort violenta Féu una descripció etnològica dels indis de San Juan Capistrano, publicada en anglès Nova York, 1846
Pere Roig i Noguera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Professà al convent franciscà de Mallorca Fou un notable predicador i director de consciències Traslladat a Madrid, fou confessor de Marianna d’Àustria, que el féu bisbe de Pamplona 1670 Tingué certes tibantors amb el capítol, per la seva rectitud i austeritat
Pere Antoni Figuera i Tomàs
Cristianisme
Franciscà exclaustrat.
Publicà un Diccionari mallorquí-castellà 1840, que inclou un recull d’adagis mallorquins, i un interessant Diccionariet de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no se usen, compost per N per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March
Bartomeu Rubí
Filosofia
Cristianisme
Franciscà, estudiós i defensor de l’obra de Ramon Llull.
Anà a Magúncia a estudiar lullisme amb Guido Salzinger A Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Llull del dominicà Sebastià Rubí
Sebastià Serra i Cerdà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia 1810, s’ordenà de sacerdot el 1811 Residí uns quants anys a França i Itàlia Tornà a Mallorca el 1844, i el 1852 fou nomenat canonge de la seu Publicà Meditacions sobre els passos des Viacrucis 1852 i Corona de Maria Santíssima de los Dolors en el nou Calvari de Felanitx sd
Abdó
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Personatge que, segons una tradició posterior, hauria estat un persa cristià, pertanyent a la classe dirigent, fet presoner pels romans, i conduït a Roma, junt amb Senén, vers l’any 247.
Acusats de donar sepultura als cossos dels cristians executats, i no havent volgut abjurar llur fe cristiana, haurien estat morts el 250, durant la persecució de l’emperador Deci Foren enterrats al cementiri Poncià de Roma sant Abdó i sant Senén són commemorats per l’Església Catòlica el 30 de juliol Sembla que llurs cossos foren traslladats a l’abadia de Soissons França, al segle IX Però a Arles Vallespir es conserven unes relíquies atribuïdes a aquests dos sants, les quals, segons una versió llegendària, foren sollicitades a Roma per un abat del monestir de Santa Maria d’…
germà de les Escoles Cristianes
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Reims (1682) per Jean-Baptiste de La Salle.
Fou aprovada el 1725, suprimida el 1792 i restaurada definitivament el 1802 Dedicada sobretot a l’ensenyament primari, secundari, tècnic i professional, s’ha estès molt per Europa i Amèrica Entraren a l’Estat espanyol el 1878 i amb pocs mesos de diferència fundaren cases a Madrid i a Barcelona al carrer del Pont de la Parra Els primers germans eren francesos de les províncies de l’institut de Besiers i Tolosa Les fundacions es multiplicaren a partir del 1880, de manera que en ésser creada la província canònica de Barcelona, el 1892, hi havia cases a Barcelona, Arenys de Mar, Cambrils, Cassà…