Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Lodosa
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, delimitat al S per La Rioja i drenat per l’Ebre.
És un centre industrial en el qual destaquen els sectors químic, de materials de construcció, del cautxú i alimentaris El regadiu afavoreix el cultiu d’hortalisses especialment espàrrecs, i remolatxa, a més de llegums i patates
Mallén
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, situat a la vall de l’Ebre, al límit amb la comunitat autònoma de Navarra.
L’agricultura de regadiu és important gràcies als canals de Lodosa i Imperial d’Aragó La ramaderia i les indústries alimentàries complementen l’economia
Castejón
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, situat al SE de la comunitat, al límit amb La Rioja.
L’Ebre i el canal de Lodosa, drenen el terme Nasqué com a poble de colonització a principis del segle XX i s’ha convertit en un important nus ferroviari Hi ha agricultura i indústries derivades especialment conserves vegetals Fabricació de mobles
Cortes
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, situat a l’extrem SE de la província, al límit amb Saragossa.
És drenat per l’Ebre, i els canals Imperial d’Aragó i de Lodosa, el que permet l’agricultura de regadiu horta, bleda-rave sucrera, cereals Hi ha ramaderia boví i oví i una certa activitat industrial metall, sanitaris Hi ha les restes del castell de Cortes s XIII
Teresa Gil de Vidaure
Història
Dama navarresa, senyora de Xèrica, amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Era vídua de Sancho Pérez de Lodosa Inicià la seva relació amb Jaume I el 1255, i, per tal com aquest li havia fet promesa de casament, el papa considerà que hi havia entre ells autèntic vincle matrimonial El 1265 Teresa contragué la lepra, i el rei se'n separà definitivament Teresa es reclogué al convent de la Saïdia de València, fundat per ella Fou mare de Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe, legitimats pel rei i cridats a la successió a falta dels fills legítims Sobrevisqué al rei
Aldeanueva del Ebro
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, a La Rioja Baixa, drenat per l’Ebre i el canal de Lodosa.
Església del segle XVI
Navarra

Comunitat autònoma
Regió del País Basc, la més extensa i meridional, que constitueix des del 1982 una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Pamplona.
La geografia física Ha estat dividida tradicionalment en Ribera de l’Ebre i Montaña Pirineus, més una zona intermèdia Navarra Media Fisiogràficament és l’angle NW de la depressió de l’Ebre , de 200 a 450 m alt, formada de materials terciaris i quaternaris al llarg dels rius Ebre i els seus afluents Ega i Aragón, amb l’Arga per l’esquerra, i Alhama i Queiles per la dreta, sedimentaris, plegats i després arrasats, o bé horitzontals Hom distingeix una Ribera Riojana , a l’W, estreta i bioclimàticament matisada, i una Ribera Tudelana , al SE, a partir de la vall de l’Aragón, eixuta, càlida i…
La Conca de l’Ebre actual
La base del Terciari La geometria de la Conca de l’Ebre es pot definir a partir dels tres mapes referents a la posició topogràfica de la base del Terciari de l’Ebre i de les relacions que aquesta superfície manté amb les formacions geològiques que la limiten per sobre i per sota A dalt, mapa d’isòbates de la base del Terciari autòcton de la Conca de l’Ebre, traçat a partir de dades obtingudes per sondatge sondatges marcats amb cercles blaus i correlacionades mitjançant els perfils de sísmica de reflexió, gairebé tots de recerca petroliera Aquest mapa ha permès d’establir les correlacions d’un…