Resultats de la cerca

S’inicià el 1973 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac Fou campió de Catalunya del pes mosca 1974 Formà part de la selecció catalana i arribà a disputar alguns combats com a professional

Campió d’Espanya amateur en pes ploma 1957, 1959, 1960 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960

Guanyà el Campionat de Catalunya en la categoria del pes mitjà lleuger 1962 Debutà com a púgil professional al juliol del 1963 davant Luis Cubero, en un combat al Gran Price de Barcelona Es proclamà campió estatal professional del pes wèlter 1964 en vèncer Albornoz Sombrita per abandonament al vuitè assalt Perdé el títol pocs mesos després contra el mateix contrincant Al setembre del 1965 tornà a disputar a la capital catalana el títol de campió estatal del pes wèlter, però fou derrotat per José Maria Madrazo Al final d’aquell mateix any abandonà la pràctica de la boxa després de…

Campió d’Espanya en la categoria de pes mosca, durant anys exercí com a preparador de boxejadors Entrenà el jove Luis Romero, futur campió d’Europa També fou l’impulsor de l’Agrupació Catalana d’Exboxejadors, que presidí en un primer moment

Competí representant el gimnàs Luis Romero i el Club Constància Es proclamà dues vegades campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1952, 1954 i campió de Catalunya amateur de pes pesant en tres ocasions 1952, 1954, 1955 Formà part de les seleccions catalana i espanyola amateurs També competí com a púgil professional Es retirà invicte després de lesionar-se la columna vertebral El 1980 fou nomenat secretari executiu de l’Agrupació Espanyola d’Exboxejadors i al cap d’un any n’ocupà la presidència

Fundat el 1994, prengué el relleu del desaparegut Club de Boxa Granollers, que inicià l’activitat durant la dècada de 1950 Impulsat per Enrique Hernández i altres boxejadors formats en un gimnàs de l’Ametlla del Vallès, centrà la seva activitat en la formació pugilística amateur Té secció femenina i equips en diverses categories d’edat Els boxejadors més rellevants foren el púgil Flaqué, José Ramírez, Luis Ruiz, Víctor de la Torre, El Inglés Ousman, Santiago Simón, Rafa del Valle, Jaime Arenas o Eduardo Sánchez Disposa d’un ring de dimensions oficials, utilitzat durant els Jocs…

S’inicià en la boxa al Barcelona Boxing Club, on fou deixeble de Ramon Larruy Debutà el 1917 i obtingué el títol de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria del pes pesant 1921 Disputà combats en països com Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra Abandonà l’alta competició i exercí de mànager de boxejadors Després d’una estada a París tornà a Catalunya, on fundà la Sala Teixidó de Mataró, el Club Olímpic de Granollers i un gimnàs al barri de Sants de Barcelona per a la formació de nous púgils També fou entrenador de boxejadors com Martínez de Alfara, Micó i Luis Logan

Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…